CASA DE LA SENYORIA
Aquesta plaça de l’església, de forma triangular, formada per l’encontre oblic de dos carrers (el carrer Major i el carrer de La Font), constituïa l’eix neuràlgic del poble per on passava el camí Reial, què venia del despoblat de l’Alcúdia vers l’oest. Després seguia configurant l’eix el carrer del Mig fins a l’església i continuava per davant de la font de la Concepció envers Benissivà, més o menys paral·lel a la carretera CV-700, però en un nivell inferior. La plaça és una ampliació del carrer, per tal que puga eixir el sant de l’església durant les processons. La plaça constitueix el punt on trobem, front a l’església o al costat, la casa o cases de la gent important. En aquest cas, l’antiga casa de la Senyoria, ara anomenada casa del Marqués i la dels Silvestres, són austeres en quant a l’embelliment exterior, només solem trobar un rellotge sol, pintat en el mur de la casa (Senyoria).
Doncs, en aquesta plaça, dos anys després de l’expulsió dels moriscos, el 10 de juny de 1611, el procurador del duc de Gandia, Mateu de Roda, va lliurar davant del notari Pere Chella, en presència del rector de la parròquia de Benissivà, Gaspar Barga, i del notari Josep Puig, “dictae vallis de Galllinera” habitatores (residents en dita vall), amb la presència dels 78 caps de família que venien a repoblar la vall, la Carta Poblament de la Vall (10 de juny de 1611) (Encara que foren 78 colons que apareixen consignat en la carta de Poblament, disposem d’un centenar d’establiments abans de 1620, però no tots arrelaren, alguns abandonaren cercant millors oportunitats). El document apareix datat en la plaça del lloc de Benialí, de dita Vall de Gallinera. En ella apareixen detallats els noms i cognoms dels colons mallorquins, encapçalats per l’alcait Frederic Rombau, també mallorquí, però que s’havia assentat a Gandia a finals del segle XVI.
En aquest lloc troben una sèrie d’immobles que representen el poder de la senyoria en la baronia de Gallinera: l’antiga casa de la Senyoria, junt a la carnisseria senyorial, la Casa del Consell, i l’església de sant Roc.
La Casa de la Senyoria de la Vall de Gallinera, estava situada a la plaça de Benialí, en l’illa de cases de la dreta, que comprén els números 24 al 18, amb una superfície de 3088,33m, amb 3,66m. d’alçària. Fitava a l’esquerra amb una caseta agregada que era la carnisseria “que hoy sirve de matadero” (1864), que alhora fitava amb la casa del Consell, i aquesta amb l’església de Sant Roc. Per la dreta, amb el carrer del Trinquet, enfront tenia la casa de Joaquin Moll, i per darrera amb la casa de Francisco Alemany de Silvestre.
La casa constava de dues plantes. Estava formada per una planta baixa i un primer pis. En la planta baixa hi havia dues nevades, amb sala-alcova a mà dreta, celler d’oli a mà esquerra amb 40 gerres d’oli pegades al paviment, cuina, pati, cavallerisses, corral i garrofera, celler de vi. En la primera planta hi havia una sala-alcova, que donava al carrer, i tres pallisses. Fou venuda en subhasta pública el 30 de setembre de 1864 (BOP del 16 d’agost de 1864).
Durant uns anys fou la casa de Juan Morell Gadea, C/ d’Enmig, núm 24, recaptador d’impostos abans i després de la guerra, casat amb Rosa Pavia, germana d’Abelardo Pavia, fills de Paco Pavia Giner. Actualment és l’hotel rural La Vall, propietat d’uns holandesos.
La casa de Paco Pavia. C/ d’Enmig, 22. Durant la Segona República, aquesta fou la seu del PCE, i tingué una ràdio pública. Als anys 60 hi visqueren el metge de la Vall, don Pedro Soriano i la seua dona, doña Mari Lloret, mestra de les xiquetes a l’escola de Benissivà. Als anys 70 hi visqueren Frank Ayres i Anita Giner.
L’antiga casa dels Alemany Alemany de Silvestre. C/ d’Enmig, núm. 19, 21 i 23 (abadia). Aquesta cas disposava d’una almàssera (19) i la vivenda pròpia (21). Joaquin Alemany Alemany de Silvestre fou assassinat en agost de 1936, mentre el seu fill ho fou en Oliva. Aquesta família eren llauradors importants de Benialí i tenien un rajolar en Oliva.
CASA DE LA SEÑORÍA
En esta plaza de la iglesia, de forma triangular, formada por la intersección oblicua de dos calles (la calle Mayor y la calle de La Font), constituía el eje neurálgico del pueblo por donde pasaba el Camino Real, que venía del despoblado de la Alcúdia hacia el oeste, donde se encuentra Benialí, y luego continuaba por la calle d’Enmig hasta la iglesia y seguía delante de la fuente de la Concepción hacia Benissivà, aproximadamente paralelo a la carretera CV-700, pero en un nivel inferior. La plaza es una ampliación de la calle para permitir la salida del santo de la iglesia durante las procesiones. Constituye el punto donde, frente a la iglesia o al lado, se encuentran la casa o casas de la gente importante. En este caso, la antigua Casa de la Señoría, ahora conocida como Casa del Marqués, y la de los Silvestres, son austeras en cuanto al embellecimiento exterior, destacando únicamente un reloj de sol pintado en la pared de la casa (Señoría).
En esta plaza, dos años después de la expulsión de los moriscos, el 10 de junio de 1611, el procurador del duque de Gandía, Mateu de Roda, entregó, ante el notario Pere Chella, y en presencia del cura de la parroquia de Benissivà, Gaspar Barga, y del notario Josep Puig, ‘’dictae vallis de Gallinera habitatores’’ (residentes en dicha vall), con la presencia de los 78 cabezas de familia que venían a repoblar la Vall, la Carta de Población de la Vall (10 de junio de 1611). El documento está fechado “Quae fuerunt acta in platea loci de Beniali, dictis vallis de Gallinera…”. En él se detallan los nombres y apellidos de los colonos mallorquines, encabezados por el alcaito Frederic Rombau, también mallorquín, pero que se había asentado en Gandía a finales del siglo XVI.
En este lugar se encontraban una serie de inmuebles que representaban el poder de la señoría en la baronía de Gallinera: la antigua Casa de la Señoría, junto a la carnicería señorial, la Casa del Consell y la Iglesia de San Roc.
La Casa de la Señoría de la Vall de Gallinera estaba situada en la plaza de Benialí, en la isla de casas de la derecha que comprende los números 24 al 18, con una superficie de 3088,33 m² y una altura de 3,66 m. Limitaba a la izquierda con una caseta agregada que era la carnicería “que hoy sirve de matadero” (1864), que a su vez limitaba con la Casa del Consell, y ésta con la iglesia de San Roc. Por la derecha, con la calle del Trinquet, enfrente tenía la casa de Joaquín Moll, y por detrás con la casa de Francisco Alemany de Silvestre.
La casa constaba de dos plantas. En la planta baja había dos naves, con una sala-alcoba a mano derecha, un ‘’celler d’oli’’ (almacén de aceite) a mano izquierda con 40 tinajas de aceite pegadas al pavimento, cocina, patio, caballerías, corral y garrofera (almacén para algarrobo), y ‘’celler de vi’’ (bodega de vino). En la primera planta había una sala-alcoba que daba a la calle y tres pallisses (almacenes). Fue vendida en subasta pública el 30 de septiembre de 1864 (BOP del 16 de agosto de 1864).
Durante unos años fue la casa de Juan Morell Gadea, C/ d’Enmig, núm 24, recaptador de impuestos, antes y después de la guerra, casado con Rosa Pavia, hermana de Abelardo Pavia, hijos de Paco Pavia Giner, médico de profesión. Actualmente es un hotel rural, propiedad de unos holandeses.
La casa de Paco Pavia. C/ d’Enmig, 22. Durante la Segunda República, esta casa se convirtió en la sede del PCE, y tuvo una radio pública. En los años 60 vivieron el médico de la Vall, don Pedro Soriano y su mujer, doña Mari Lloret, maestra de las niñas en la escuela de Benissivà. En los años 70 vivieron Frank Ayres y Anita Giner.
Antigua casa de los Alemany Alemany de Silvestre. C/ d’Enmig, núm. 19, 21 i 23 (abadía). Esta disponía de una almazara (19), la vivienda propia (21) y el solar de la casa abadía (21). Joaquin Alemany Alemany de Silvestre fue asesinado en agosto de 1936, mientras su hijo lo fue en Oliva. Esta familia eran labradores importantes en Benialí y tenían una empresa azulejera en Oliva.
THE HOUSE OF THE LORDSHIP
This church square, triangular in shape, formed by the oblique junction of two streets (Carrer Major and Carrer de La Font), was the nerve centre of the village through which the Royal Road passed, coming from the deserted Alcúdia towards the west. The road from there continued, forming the axis along Carrer del Mig up to the church, and carried on past the fountain towards Benissivà, roughly parallel to the modern CV-700 road, but on a lower level. The square is an extension of the street, designed so that the church’s saint can be brought out during processions. The square marks the spot where, in front of or next to the church, stood the houses of important figures. In this case, the former House of the Lordship, split into two houses which are called the House of the Marquis and the Silvestres’ House, and are austere in terms of exterior decoration; only a sundial is painted on the wall of the house.
In this square, two years after the expulsion of the Moriscos, on the 10th of June, 1611, the procurator of the Duke of Gandia, Mateu de Roda, delivered the Charter of Settlement of the Valley before the notary Pere Chella, in the presence of the parish priest of Benissivà, Gaspar Barga, and the notary Josep Puig, residents of La Vall de Gallinera, along with 78 heads of families who came to repopulate the valley (Although there were 78 settlers listed in the Charter of Settlement, there are records of around a hundred establishments before 1620. However, not all of them took root, as some left in search of better opportunities). The document details the names and surnames of the Mallorcan settlers, led by the governor Frederic Rombau, who was also from Mallorca but had already settled in Gandia at the end of the 16th century.
In this location, there are a series of buildings that represent the power of the lordship in the Barony of Gallinera: the old House of the Lordship, next to the lordship’s butcher shop, the Town Hall and the Church of Sant Roch.
The House of the Lordship in la Vall de Gallinera, was located in the square of Benialí, on the island of houses that comprise numbers 24 to 18, covering an area of 3,088.33m², with a height of 3.66m. It bordered the feudal butcher’s shop, the Council house and the church of San Roque. To the right, it bordered Carrer del Trinquet, opposite was the house of Joaquin Moll, and behind it, the house of Francisco Alemany de Silvestre.
The house consisted of two floors, comprising a ground floor and a first floor. The ground floor included two naves, with a room-alcove on the right, an oil cellar on the left with 40 oil jars joined to the floor, a kitchen, a courtyard, stables, a corral, a carob tree and a wine cellar. On the first floor, there was a room-alcove overlooking the street and three haylofts. It was sold at public auction on 30th September 1864 (BOP, 16th August 1864).
For a few years it was the home of Juan Morell Gadea, C/ d’Enmig, number 24, tax collector, before and after the war, married to Rosa Pavia, sister of Abelardo Pavia, children of Paco Pavia Giner, doctor by profession. It is currently a rural hotel, owned by some Dutch people.
Paco Pavia’s house. C/ d’Enmig, 22. During the Second Republic, it was the headquarter of the PCE (Spanish Communist Party), and it had a public radio station. In the 60s, the doctor from La Vall, Don Pedro Soriano, and his wife, Doña Mari Lloret, a girls’ teacher at the Benissivà school, lived in the house. In the 70s Frank Ayres and Anita Giner lived there.
The house of the Alemany Alemany de Silvestre. C/ d’Enmig, nº 19 (oil mill), 21 (housing) and 23 (abbey). Joaquín Alemany Alemany de Silvestre, a brick factory businessman in Oliva and a landowner in the Valley, was assassinated at the beginning of the Civil War, in August 1936.