EL MOLINET

Gràcies a les investigacions de Fernando Sendra i Josep Ivars, sabem que ja existia al segle XVI. El va manar construir la duquessa Maria Enríquez (de la poderosa família Borja), que era duquessa de Gandia i senyora territorial de la Vall de Gallinera des de finals del segle XV.

Després de l’expulsió dels moriscos, el molí va experimentar un procés d’enrunament que va obligar a refer-lo a finals del segle XVII.

Va estar actiu fins a finals del segle XIX i el moliner i propietari era José Mengual de Benialí. Les seues restes, actualment molt reutilitzades, estan situades a la dreta del riu Gallinera, en el barranc de l’Asbeurà, uns 300 m més avall del pantanet que hi ha en aquest barranc.

Rebia l’aigua des de la font de Benissivà per mitjà d’una canalització que encara discorre per l’esquerra del barranc de l’Asbeurà, però que una vegada superat el pantanet, creua el barranc per mitjà d’un aqüeducte de carreus per a continuar per la seua dreta. Actualment, aquest aqüeducte serveix de pontet per a passar d’una part del barranc a l’altra.

La bassa, convertida en bancal, conserva els contraforts de la paret. També se’n conserven el ventador, el cup, la cacau, amb un bellíssim arc de canó de carreus i l’embellonada (o sobreeixidor), situada en perpendicular a la volta anterior.

Actualment és de propietat particular.

BIBLIOGRAFIA
IVARS PÉREZ, J.; SENDRA BAÑULS, F. (2000): Molins hidràulics a la Marina Alta. Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.