EL MOLÍ DEL MIG O DE PORRA

Estava situat a la dreta del riu, en una de les seues revoltes, i rebia l’aigua provinent del molí de Dalt, que està situat uns 800 m abans, per mitjà d’un assut i d’una séquia fins a una bassa perfectament adaptada a les condicions orogràfiques del terreny. Precisament aquesta aigua va ser motiu de discussió entre els moliners dels dos molins, discussió que acabà amb la mort d’un d’ells a causa d’una escopetada que li pegà l’altre.

Encara que convertida en bancal, es conserva perfectament la bassa i els seus contraforts. També es pot observar el ventador de pedra, que ix de la bassa per darrere del molí i per la seua dreta. Servia per a desaiguar la bassa quan li sobrava aigua.

Disposa d’un cup relativament ample i profund amb dues bocanes separades per un pilar de pedra, que portaven l’aigua a dues rodes situades en una mateixa volta. Tenia dues moles catalanes.

Era de Gonzalo Alemany Verger, de Benirrama, de la nissaga dels Porra. També deixà de moldre cap al 1925.

Actualment és de propietat particular.

BIBLIOGRAFIA
IVARS PÉREZ, J.; SENDRA BAÑULS, F. (2000): Molins hidràulics a la Marina Alta. Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.