Arbres i arbustos


Pistacia terebinthus L.
Família: Anacardiaceae
Gènere: Pistacia
Nombre común valenciano: Mata vera (Benirrama), cornicabra, conicabra, matissa, noguerola, terebint, bitxer, garrofer bord, púdiol.
Nombre común castellano: Cabra coja, cabracoja, cabracorna, cabricuerno, caricuerno, charnera, charneta, corneta, cornezuelo, cornicabra, cornicabro, cornita, cuerno, descornacabras, descuernacabras, emborrachacabras, escuernacabras, escuernicabra, granillo cornicabra, lentisco, lentisco albar, potina, pudol, sarrampuz, terebinto, tornalobo, torzebuch, trementina de Quío, valvarija.
Época de floración: Maig-Juny
Hábitats: Carrascars. Escletxes de roques i penya-segats. El nom popular de cornicabra està motivat per les lluents i, més o menys verdes o roges gal.les que es formen a les puntes dels branquillons. Són produïdes per un insecte, el Pemphigus cornicularis, que pica la planta per injectar-hi la posta d’ous i com a resposta defensiva ocasiona la formació de les gal.les.
Joan Pellicer, Costumari botànic 3
Características: Es tracta d’un caducifoli d’hivern, cosa que el diferencia notablement del llentiscle, d’altre banda també el diferenciarem per les fulles bastant més grans i perquè tenen un folíol terminal (imparipinnades), en lloc de estar tots per parells (paripinnades).
Sabies què?: El terebint és l’arbre bíblic consagrat Abraham i li donava nom al cinquè braç de la Menorah o canelobre del Temple de Jerusalem, que en relació amb els dies i cossos celestes de la setmana li corresponia el dijous o dia de Júpiter.
De la seua resina s’obtenia la trementina per excel.léncia o trementina de Xipre perquè encara que els antics coneixien d’altres trementinas de qualitat com la del pi, l’avet o la mata, era la del terebint la més estimada, suau, olorosa i virtuosa.
Joan Pellicer, Herbari breu de la Safor
Web: Accedeix
Árboles y arbustos


Pistacia terebinthus L.
Familia: Anacardiaceae
Género: Pistacia
Nombre común valenciano: Mata vera (Benirrama), cornicabra, conicabra, matissa, noguerola, terebint, bitxer, garrofer bord, púdiol.
Nombre común castellano: Cabra coja, cabracoja, cabracorna, cabricuerno, caricuerno, charnera, charneta, corneta, cornezuelo, cornicabra, cornicabro, cornita, cuerno, descornacabras, descuernacabras, emborrachacabras, escuernacabras, escuernicabra, granillo cornicabra, lentisco, lentisco albar, potina, pudol, sarrampuz, terebinto, tornalobo, torzebuch, trementina de Quío, valvarija.
Época de floración: Mayo-Junio.
Hábitats: Carrascales. Rendijas de rocas y acantilados.
El nombre popular de cornicabra está motivado por las relucientes y, más o menos verdes o rojas galas que se forman en las puntas de las ramas. Son producidas por un insecto, el Pemphigus cornicularis, que pica la planta para inyectar la puesta de huevos y como respuesta defensiva ocasiona la formación de las galas.
Joan Pellicer, Costumari botànic 3.
Características: Se trata de un caducifolio de invierno, cosa que lo diferencia notablemente del lentisco, también lo diferenciaremos por las hojas bastante más grandes y porque tienen un foliolo terminal (imparipinnadas), en lugar de estar todas por pares (paripinnadas).
¿Sabías qué?: El terebinto es el árbol bíblico consagrado por Abraham y le daba nombre al quinto brazo de la Menorah o candelabro del Templo de Jerusalén, que en relación con los días y cuerpos celestes de la semana le correspondía el jueves o día de Júpiter.
De su resina se obtenía la trementina por excelencia o trementina de Chipre porque aunque los antiguos conocían otras trementinas de calidad como la del pino, el abeto o la mata, era la del terebinto la más estimada, suave, olorosa y virtuosa.
Joan Pellicer, Herbari breu de la Safor.
Trees and shrubs


Pistacia terebinthus L.
Family: Anacardiaceae
Name: Cyprus turpentine.
Flowering period: May-June.
Habitats:Holm oak woods. Rock crevices and cliffs.
This tree is popularly known as cornicabra due to the shiny pods, which are more or less green or red and form at the tips of the twigs. They are produced by an insect, Pemphigus cornicularis, which injects eggs into the plant. The tree then creates these excrescences as a defensive response.
Joan Pellicer, Costumari botànic 3
Characteristics: It is a winter deciduous tree, which distinguishes it greatly from the mastic. It is also differentiated by the rather larger leaves and because they have a terminal leaflet (imparipinnate) instead of all the leaves being in pairs (paripinnate).
Did you know that…?: The turpentine tree is the biblical tree dedicated to Abraham and gave its name to the fifth arm of the Menorah or chandelier of the temple in Jerusalem, which in relation to the days and celestial bodies of the week corresponded to the Thursday or day of Jupiter.
– Its resin was used to make the quintessential turpentine, known as turpentine of Cyprus, because although the people of ancient times knew about other quality turpentines such as those obtained from pine, spruce or bush, the one from this plant was the most beloved turpentine, the softest and the most fragrant and most virtuous.
Joan Pellicer, Herbari breu de la Safor.
Arbres i arbustos


Pistacia terebinthus L.
Família: Leguminosae
Nombre común valenciano: Gòdua, argelaga vera, ginesta, ginesta patent, ginesta vera, granera de pastor.
Nombre común castellano: Escobón, genista hiniesta vera.
Época de floración: Març-Abril-Maig-Juny.
Hábitats: Coscollars, boscs perennifolis o mixtos.
Características: Petit arbret que pot arribar als 2-4 m. Les fulles presenten un llarg pecíol i limbe dividit en tres folíols independents. A la primavera desenvolupa abundants flors grogues amb estendard sedós, disposades en grups de 2-4 en raïms allargats. Els llegums són glabres, curts (de 1-2 cm de longitud) i de contorn obovat.