Viburnum tinus L.
Família: Caprifoliaceae
Gènere: Viburnum
Nombre común valenciano: Llorer bord (Benirrama), lloreret, marfull, santjoanera.
Nombre común castellano: Barbadita, betatana, cornejo macho, duraznillo, durillo, guiyombo, sanguillo, tino.
Época de floración: Gener-Febrer-Març-Abril.
Hábitats: Màquies i carrascars. Es troba el marfull florit, al cor de l’hivern, als obacs i barrancs més tancats i frescals de les ferestes ombries de la muntanya diànica, amb els eus enlairats i para-solats pomells blancs, enjoiant i enllumenant l’aspra fosca del bosc i dels penyals.
El marfull, que estima l’ombra frescal i diàfana dels esquerps barrancs, és l’arbust més noble i senyorial de tots els que poblen la nostra muntanya, el de bellesa més sòbria i serena, un autèntic representant de l’alta aristocracia vegetal, i una valuosa reliquia d’èpoques remotes més càlides i fecundes, quan amb el llorer, l’arbocer i d’altres arbres de fulla ampla i persistent formava frondosos boscos coneguts ara amb l’agradívol nom de laurisilva.
Joan Pellicer, Costumari botànic 3
Características: El marfull és un arbust que es pot arribar a fer com un petit arbre. Té fulles oposades, grans i amples, relativament dures i lluents per l’anvers; el marge de les fulles és sencer i suaument pilós. Les flors són petites i blanques, es troben agrupades en inflorescències que semblen umbel·les. Amb aquest caràcter no es pot confondre amb altres arbusts de la nostra flora. És una planta de llocs ombrívols i humits.
Web: Accedeix
Viburnum tinus L.
Familia: Caprifoliaceae
Género: Viburnum
Nombre común valenciano: Llorer bord (Benirrama), lloreret, marfull, santjoanera.
Nombre común castellano: Barbadita, betatana, cornejo macho, duraznillo, durillo, guiyombo, sanguillo, tino.
Época de floración: Enero-febrero-marzo-abril.
Hábitats: Maquias y carrascales.
Se encuentra el durillo florecido, en pleno corazón invernal, en las zonas sombrías y los barrancos más cerrados y frescos de las espantosas umbrías de la montaña diánica, con sus elevados y asombrillados ramilletes blancos, enjoyando y iluminando la espesa oscuridad del bosque y de los peñascos.
El durillo, que quiere la sombra fresca y diáfana de los ariscos barrancos, es el arbusto más noble y señorial de todos los que viven en nuestra montaña, el de belleza más sobria y serena, un auténtico representante de la aristocracia vegetal, y una valiosa reliquia de épocas remotas más cálidas y fecundas, cuando con el laurel, el madroño y otros árboles de hoja ancha y persistente formaban frondosos bosques conocidos ahora con el agradable nombre de laurisilva.
Joan Pellicer, Costumario botánico 3.
Características: El durillo o laurel salvaje es un arbusto que puede llegar a hacerse como un árbol pequeño. Tiene hojas opuestas, grandes y anchas, relativamente duras y relucientes por el anverso; el margen de las hojas es completo y suavemente piloso.
Las flores son pequeñas y blancas, se encuentran agrupadas en inflorescencias que parecen umbelas. Con este carácter no se puede confundir con otros arbustos de nuestra flora.
Es una planta de zonas sombrías y húmedas.
Viburnum tinus L.
Family: Caprifoliaceae
Name: Laurustinus.
Flowering period: January-February-March-April.
Habitats: Maquis and holm oak areas. The flowering laurustinus can be found, in the heart of winter, in the most closed and cool shadows and ravines of the shady wilderness of the Dianic mountains, with its white-grained vines and parasols, enjoining and illuminating the rough darkness of the forest, and of the rocks.
The laurustinus, which loves the cool and transparent shade of the rugged ravines, is the noblest and most stately shrub of all the shrubs that inhabit our mountains, the one with the most sober and serene beauty, a true representative of the high plant aristocracy, and a valuable relic of distant warmer and more fruitful times when, together with laurel, arbutus, and other broad-leaved and evergreen trees, it formed lush forests now known by the pleasant name of laurisilva.
Joan Pellicer, Costumari botànic 3.
Characteristics: Laurustinus is a shrub that can grow to be like a small tree. It has opposing leaves, which are large and broad, relatively hard and shiny on the obverse; the edge of the leaves is slightly hairy. The flowers are small and white, and are grouped in inflorescences that look like umbels. With this characteristic, it can not be confused with other shrubs of our flora. It is a plant that grows in shady and damp places.
Viburnum tinus L.
Família: Leguminosae
Nombre común valenciano: Gòdua, argelaga vera, ginesta, ginesta patent, ginesta vera, granera de pastor.
Nombre común castellano: Escobón, genista hiniesta vera.
Época de floración: Març-Abril-Maig-Juny.
Hábitats: Coscollars, boscs perennifolis o mixtos.
Características: Petit arbret que pot arribar als 2-4 m. Les fulles presenten un llarg pecíol i limbe dividit en tres folíols independents. A la primavera desenvolupa abundants flors grogues amb estendard sedós, disposades en grups de 2-4 en raïms allargats. Els llegums són glabres, curts (de 1-2 cm de longitud) i de contorn obovat.