Arbres i arbustos

Arbutus unedo L.

Família: Ericaceae

Gènere: Arbutus

Nombre común valenciano: Arbocer, alcocer, auborcer, bosser, borser, madronyer, madronyera.

Nombre común castellano: Madroño, madroñera, aborio, alborocera, alborozas, modrollera, modrollos, albornio, borrachín, borto.

Época de floración: Setembre-Octubre-Novembre-Desembre.

Hábitats:  Carrascars. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. L’arbocer és l’arbre més llustrós i pintoresc de la nostra flora. A la tardor, frondós i florit i enjoiat amb la dolía i policroma càrrega dels seus esfèrics fruits, és l’arlequí dels postres barrancs i aiguavessants frescs i càlids. Se’l considera una reliquia vivent d’èpoques remotes, d’ara deu fer deu o vint milions d’anys, quan encara no estaven formats els nostres litorals actuals i a les nostres muntanyes feia un clima quasi tropical. Llavors formava frondosos boscs amb el llorer, el marfull i altres arbres i arbusts de fulla ampla i sempre verda, que hom anomena amb el preciós nom de laurisilva per haver-hi el llorer com a arbre principal.
Joan Pellicer, Costumari botànic.

Características: L’arbocera és un arbust que es pot arribar a fer un arbre, es reconeix per la seva escorça vermellosa i les fulles serrades als marges. També són molt característics els seus fruits esfèrics, vermells quan estan madurs i comestibles; els fruits tarden un any en madurar i coexisteixen amb les flors de l’any següent. La floració i fructificació es dona a la tardor.

Sabies què?: El nom d´unedo, procedeix del verb llatí edo: menjar i del numeral unus: un només; significa “menjar només un”, per la fama que tenen els fruits d´emborratxar.
Remarcable per als valencians un dels noms antics d’aquest arbre, Albuixec, aplicat com a gentilici, com a nom de un poble i de la seua Verge: la contarella tradicional ens ennova que en el mes de setembre de 1268 un sacerdot de la catedral de València va enviar a treballar a un bancal seu un camperol. Llaurava amb un jou de dos bous i en passar per davall un arbocer, els bous s’agenollaven. A la tercera volta d’aquest succeït va esguardar en el tronc de l’arbre i va trobar la imatge de la Mare de Déu, anomenada la Moreneta, pel seu color.
Joan Pellicer, Costumari botànic
Els ebenistes i tallistas aprecien molt aquesta fusta, per les seues tonalitats rojals i daurades, i l’empren per fabricar estris casolans i rústegues i sonores flautes.

Web: Accedeix

 

Tornar a arbres i arbustos

Árboles y arbustos

Arbutus unedo L.

Familia: Ericaceae

Género: Arbutus

Nombre común valenciano: Arbocer, alcocer, auborcer, bosser, borser, madronyer, madronyera.

Nombre común castellano
:
Madroño, madroñera, aborio, alborocera, alborozas, modrollera, modrollos, albornio, borrachín, borto.

Época de floración:
Septiembre-Octubre-Noviembre-Diciembre.

Hábitats: Carrascals. Pinares y chaparrales con romero y tomillares.

Características: El madroño es un arbusto que se puede llegar a hacer un árbol, se reconoce por su corteza rojiza y las hojas serradas a los márgenes. También son muy característicos sus frutos esféricos, rojos cuando están maduros y son comestibles; los frutos tardan un año en madurar y coexisten con las flores del año siguiente. La floración y fructificación se da en otoño.

¿Sabías qué?: El nombre de unedo procede del verbo latino edo: comida y, del numeral unus: uno solo; significa “comer solo uno”, por la fama que tienen los frutos de emborrachar.
Remarcable para los valencianos uno de los nombres antiguos de este árbol, Albuixech, aplicado como gentilicio, como nombre de un pueblo y de su Virgen: la fábula tradicional nos cuenta que en el mes de septiembre de 1268 un sacerdote de la catedral de València envió a trabajar a un bancal suyo a un campesino. Labraba con un yugo de dos bueyes y al pasar por debajo un madroño, los bueyes se arrodillaban. A la tercera vuelta de este suceso, miró en el tronco del árbol y encontró la imagen de la Virgen María, denominada la Moreneta, por su color.
Los ebanistas y tallistas aprecian mucho esta madera, por sus tonalidades rojas y doradas, y la utilizan para fabricar enseres caseros y sonoras flautas.
Joan Pellicer, Costumari botànic

Volver a árboles y arbustos

Trees and shrubs

Arbutus unedo L.

Family: Ericaceae

Name: Arbutus, Strawberry tree.

Flowering period: September-October-November-December.

Habitats: Holm oak groves. Pine tree forests and garrigues with rosemary and thyme.

Characteristics: The strawberry tree is a shrub that can become a tree. It is recognised by its reddish bark and leaves with serrated edges. The spherical fruits it produces are also very characteristic, red when ripe and edible. The fruits take a year to ripen and coexist with next year’s flowers. Flowering and fruiting occurs in autumn.

Did you know that…?: The name unedo comes from the Latin verb edo (to eat), and from the number unus (only one); it means “eating only one”, because the fruit is famous for being able to get people drunk.
Of importance for the Valencians is one of the old names of this tree, Albuixec, applied as a demonym, as the name of a town and of its Virgin: the traditional story states that during the month of September of 1268, a priest of the cathedral of Valencia sent a farmer to work on one of his terraced fields. The farmer plowed with two oxen and a yoke, and as he passed under an arbutus, the oxen knelt down. The third time this happened, he looked at the trunk of the tree and found the image of the Virgin Mary, called La Moreneta, because of its color.
Joan Pellicer, Costumari botànic.

Cabinetmakers and carvers appreciate this wood very much, due to its red and gold tones, and they use it to make homemade utensils and rustic musical flutes.

go to trees and shrubs

Arbres i arbustos

Arbutus unedo L.

Família: Leguminosae

Nombre común valenciano: Gòdua, argelaga vera, ginesta, ginesta patent, ginesta vera, granera de pastor.

Nombre común castellano
:
Escobón, genista hiniesta vera.

Época de floración:
Març-Abril-Maig-Juny.

Hábitats: Coscollars, boscs perennifolis o mixtos.

Características: Petit arbret que pot arribar als 2-4 m. Les fulles presenten un llarg pecíol i limbe dividit en tres folíols independents. A la primavera desenvolupa abundants flors grogues amb estendard sedós, disposades en grups de 2-4 en raïms allargats. Els llegums són glabres, curts (de 1-2 cm de longitud) i de contorn obovat.

Volver a arbres i arbustos

Planifica el teu viatge
|

On dinar

Compres

On dormir

Com arribar

Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from Youtube
Vimeo
Consent to display content from Vimeo
Google Maps
Consent to display content from Google