Convent de Benitaia

El convent de Benitaia va pertànyer als frares descalços de l’ordre de Sant Francesc i va ser fundat el dia 11 de juny de l’any 1611, després de l’expulsió dels moriscos, sota el patronat del duc de Gandia. En principi, el convent havia de fundar-se a Pego, però na Artemisa Doria i en Carles de Borja i Centelles, ducs de Gandia i senyors de la baronia de Pego “exigieron que se diese la preferencia a la fundación de la Gallinera por conceptuarla ellos más urgente y necesaria”. Tenia per titular sant Andreu.

El terratrèmol de 1644 el va destruir parcialment, però va ser reconstruït i habitat fins a les desamortitzacions del segle XIX, que el van deixar desert.

Fins fa uns anys, quedava en peu alguna construcció, però amb la reforma de les terres que l’envoltaven va desaparéixer, així com l’antiga bassa que recollia l’aigua de la font del convent, que actualment és de propietat particular.

L’únic que recorda que en aquest punt hi havia una construcció és un recinte ple de xiprers que segurament fou el claustre del convent. Fa un temps, es va restaurar aquest lloc, reconstruint-se les capelles d’un antic calvari i construint un xicotet altar per a poder celebrar missa en ocasions especials.

Dues vegades a l’any, el 4 d’octubre i el 9 de març, es produeix l’alineació solar del convent amb la Foradada. Gràcies a les investigacions de José Lull, hui sabem que el convent es va construir en aquell lloc precisament per aquest fenomen.