EL SEGLE XVIII
El segle XVIII comença amb la guerra de Successió, que va tindre un gran impacte a la vall de Gallinera. De fet, hi ha testimonis de la presència de Joan Baptista Basset a la vall i la seua estada al convent de Sant Andreu, així com la presència de Maur Ríos, nebot de Basset, al convent de Benitaia (1705), segons Carme Pérez Aparicio.
Per les cartes de Luis Jerónimo Pastor, oficial de la cúria ducal de Gandia, sabem que la vall de Gallinera s’afegí al moviment austriacista:
Se han llenado los montes de estos parages de migueletes, y a todas hores acometen inyquidades (…) que no se puede transitat los lugares sin copia de gente, pues Villalonga, Gallinera, Ebo, Laguar, y generalment todos los lugares de las montañas abiertos, son dueños ellos, sin que tengan por aora contradicción alguna” (…). I els habitants de les valls no gaudien de bona premsa davant el senyoriu: “Tengo ya en mi poder la lista de todos los habitantes de Ebo y Gallinera, però con certesa quienes han sido buenos no, lo que examinaré en breve, y me parece segon lo que ha oido dezir, que en Gallinera se encontraran muchos buenos, però en Ebo pocos, o por mejor dezir ninguno.
De fet, hi ha constància documental que la gent de les nostres valls es va negar a satisfer els drets senyorials, al·legant que havien passat a la jurisdicció reial (arxiduc Carles III). Per tot això, van patir una forta destrucció el novembre de 1707:
El martes primero de los corrientes entraron las tropas en el valle de Gallinera, y a causa de haver huido todos los naturales, assi hombres como mujeres al monte y desemparado sus casas, dieron fuego a todos los lugares del valle, y aunque la primera noticia fue, por algunos soldados y paysanos de esta huerta, que todo el valle quedava quemado, pero el viernes immediato vino un religioso del convento de Gallinera (…) y me dixo que se reducia solo la quema a unas quarenta cassas (…) y que luego que las tropas salieron del valle bolvieron los naturales, y remediaron muchas casas…
Tampoc no van voler o no van poder satisfer les contribucions per a mantindre les tropes en 1708:
Dixe a V.E (…) lo cargado que se encontrava el condado de Oliva, valles de Gallinera y Ebo y Pego, pues es impossible puedan dar cumplimiento a setenta y quatro libras, quinse sueldos y ocho dineros cada dia, que es el gasto de de los oficiales y soldados. (…) Visto que no pueden portarlo se han resuelto a que les saquehen, que les pongan presos, no se les da nada pues es materia inpracticable el poderlo cumplir.
El segle havia començat amb una guerra i malestar per les condicions senyorials, la qual cosa s’agreuja amb la sentència negativa del plet d’incorporació a la Corona (1762).
El mateix 1762, el rector de Benissivà, Josep Guillem, ens deixà una història impagable sobre la vall i la parròquia de Benissivà, el Báculo pastoral de la parroquia de Benisiva (1762). Ho va dissenyar com un vademècum, una guia:
…porque cada pahis tiene sus costumbres particulares, i abusos especiales, que conviene, sepa el Cura, para no ser engañado ni trabajar vanamente o sin effecto en muchas materias (…) formo este libro, que aunque mucho ha tenia determinado in pectore, i de antemanos comprado el volumen; por estar hastora pendientes los negocios de tierras i árboles de la fàbrica de esta Parroquial (…)
Tanmateix, a finals del segle XVIII, observem un augment considerable de la població que ja ens fa notar Josep Antoni Cavanilles quan visita la vall de Gallinera (1792), i que podem observar en les restes d’abancalaments fins al cim en la part de les ombries. Cavanilles, a banda de lloar la bellesa del territori, ressenya els nombrosos assentaments:
Su suelo es desigual y abarrancado, pero tan poblado de lugarcillos, tan bien plantado de árboles y aprovechado, que su vista deleyta ahora se examine por parte, ahora se observe desde las altures.
Així com la cura i el treball dels seus habitants en el conreu:
Son muy aplicados al trabajo, todo lo aprovechan, y viven contentos en aquel recinto delicioso. El sitio mas oportuno para verlo de un golpe es el cabezo de la peña Horadada.
Remarca la diversitat de productes que hi ha a la vall, entre d’altres, les cireres, de les quals se’n produeixen noranta arroves, i també el fet que es cultivaven quan no ho feien als altres pobles.



