La Pianola

1


LA PIANOLA

El poble comença en unes primeres cases, enfront de les escoles que arranquen de la corba de la carretera, on hi ha un camí que duu a l’antic dipòsit de l’aigua potable de 1970, on hi havia un esgolador que acaba en la part superior amb una era que era propietat de Maria Silvestre, annexa a la seua finca de terra que arriba fins a la casa de Ramón el metge, ja en l’eixida de Benissivà vers al camí del Xap.

La primera aturada de la nostra ruta seria davant la Casa del Consell, C/Carretera, núm. 35, inaugurada el 2007, ja que l’anterior estava en mal estat i fou enderrocada. L’anterior fou construïda en 1928, hostatjava la caserna de la Guàrdia Civil, les escoles de xics i les oficines municipals.

Enfront de la Casa del Consell, trobarem el parc infantil, vora del barranc, amb una extensió de 1229 m2, sufragat per subscripció popular. Hi participaren fills del poble, fills absents i simpatitzants, entitats oficials, Servei d’Extensió Agrària, l’Ajuntament i la delegació Nacional d’Esports. Es va recollir un total de 469.226 pessetes en juliol de 1974.

Bar Valdés, C/Carretera, núm. 33, lloc de diversió que fita amb la casa del Consell. En aquest local s’hi feia teatre, ball i cinema. Era propietat de Vicent Valdés i Rosita, pares de Vicent que fou home de Mila, que s’encarrega en els primers anys de la recollida d’escombraries del municipi.

La Pianola, C/Carretera, núm. 19, rep el nom d’un bar famós que es trobava a la carretera, propietat dels pares de Lluís Albalat, Alcalde de la vall de Gallinera, entre 1965-1975, on tenia lloc, tots els cap de setmana, el ball públic. La tia Encarnació, era fill adoptat de la ti Encarnació, amb companyia de l’Adolfo, mare adoptiva de Lluís, tenia un Picú per al ball i cobraven entrada per ballar. En la planta baixa de l’edifici es va instal·lar l’antiga Caixa del Sureste, després Caixa d’Estalvis del Mediterrani, i després Banc Sabadell, fins a la seua desaparició en la dècada dels 20 del segle XXI.

El Quiosc de Josep Moragues “Pepe”. Davant de la Pianola hi havia un quiosc que venia gelats i torrat durant tot l’any, sobretot els dissabtes i diumenges a l’hora del passeig de la gent, aprofitant, en l’estiu, l’ombra dels oms. Els oms van morir d’una plaga al voltant de 2004, aquesta zona de lleure es sostenia sobre un marge que potser es feu durant el mandat de Lluís Albalat, i fou reformat i revisat al voltant del 2010.

Baptiste el Ferrer, C/ Carretera, núm. 13. Originari de la Vall de Seta. Tenia un clientela bastant extensa, venien d’Ebo i dels pobles del voltant, fins que el negoci acabà per la desaparició dels matxos. Ferrava els matxos baix dels oms que hi havia en la zona del quiosc. També feia cures i emplastres per als animals. Transportista de carros. Se’n va anar a Ondara (el seu nét treballa en urbanisme de Dénia).

Botiga del Ti Manquet (José Boronat Alemany), C/Carretera, núm. 9, comerciant, casat amb Amparo de la Llosa de Ranes. Disposava d’un dipòsit de materials de construcció. Fou represaliat durant la postguerra, estigué empresonat a Alcoi (1939), Reformatori d’Alacant (1940), i va obtindre la llibertat condicional vigilada el 02/02/1956.

Botiga de Frederic Alemany Palmer, “El Salsero”, i Delfina Alemany Cortell. C/Carretera, núm. 10. Venia salses per a la matança del porc i budells. Anava amb un carro: dissabte a la Carroja i Alpatró; divendres a Benirrama. La botiga perdura fins a meitat dels 70.

Casa del Ti Claudio Parets Alemany i l’Elodia Oltra Parets, C/Carretera, núm. 12. Venia verdura. Fills del ti Bessó i la Isabeleta. Negociant de carros. La casa fou feta amb pedra de la cantera.

Mapa
Següent parada

LA PIANOLA

El pueblo comienza con unas primeras casas, frente a las escuelas, que parten de la curva de la carretera, donde hay un camino que lleva al antiguo depósito de agua potable de 1970, donde había un desagüe, que termina en la parte superior con una era propiedad de María Silvestre, anexa a su finca de tierra que llegaba hasta la casa de Ramón el médico, ya en la salida de Benissivà hacia el camino del Xap.

La primera parada de nuestra ruta sería frente a la Casa del Consell (Ajuntament), en la C/Carretera, número 35, inaugurada en 2007, ya que la anterior estaba en mal estado y fue derribada. La anterior fue construida en 1928, alojaba el cuartel de la Guardia Civil, las escuelas de niños y las oficinas municipales.

Frente a la Casa del Consell, encontraremos el parque infantil, junto al barranco, con una extensión de 1229 m², sufragado por suscripción popular. Participaron hijos del pueblo, hijos ausentes y simpatizantes, entidades oficiales, el Servicio de Extensión Agraria, el Ayuntamiento y la Delegación Nacional de Deportes. Se recaudó un total de 469.226 pesetas en julio de 1974.

Bar Valdés, C/Carretera, número 33, lugar de diversión que colinda con la Casa del Consell. En este local se hacía teatro, baile y cine. Era propiedad de Vicent Valdés y Rosita, padres de Vicent, que fue esposo de Mila, quien se encargaba en los primeros años de la recogida de basuras del municipio.

La Pianola, C/Carretera, número 19, que recibe su nombre de un bar famoso que se encontraba en la carretera, propiedad de los padres de Lluís Albalat, Alcalde de la vall de Gallinera, entre 1965-1975, donde tenían lugar, todos los fines de semana, bailes públicos. La tía Encarnación, era hijo adoptivo de la ti Encarnación, junto con Adolfo, madre adoptiva de Lluís, tenía un tocadiscos para los bailes y cobraban entrada para ir a bailar. En la planta baja del edificio se instaló la antigua Caja del Sureste, luego Caja de Ahorros del Mediterráneo, y después Banco Sabadell, hasta su desaparición en 2022.

El Quiosco de Josep Moragues “Pepe”. Frente a la Pianola había un quiosco que vendía helados y frutos secos durante todo el año, sobre todo los sábados y domingos a la hora del paseo de la gente, aprovechando en verano la sombra de los olmos. Los olmos murieron por una plaga alrededor de 2004, y esta zona de ocio se sostenía sobre un margen que quizá se construyó durante el mandato de Lluís Albalat, y fue reformado y revisado alrededor de 2010.

Baptiste el Herrero, C/Carretera, número 13. Originario de la Vall de Seta. Tenía una clientela bastante extensa, venían de Ebo y de los pueblos de los alrededores, hasta que el negocio acabó con la desaparición de los mulos. Herraba los mulos bajo los olmos que había en la zona del quiosco. También hacía curas y emplastos para los animales. Transportista de carros. Emigró a Ondara.

Tienda del Ti Manquet (José Boronat Alemany), C/Carretera, número 9, comerciante, casado con Amparo de la Llosa de Ranes. Disponía de un depósito de materiales de construcción. Fue represaliado durante la posguerra, estuvo encarcelado en Alcoy (1939), en el Reformatorio de Alicante (1940), y obtuvo la libertad condicional vigilada el 02/02/1956.

Tienda de Frederic Alemany Palmer, “El Salsero”, y Delfina Alemany Cortell, C/Carretera, número 10. Vendía salsas para la matanza del cerdo y tripas. Iba en un carro: los sábados iba a La Carroja y Alpatró; los viernes iba a Benirrama. La tienda perduró hasta mediados de los 70.

Casa de Ti Claudio Parets Alemany y Elodia Oltra Parets, C/Carretera, número 12. Vendían verduras. Negociante de carros. La casa fue construida con piedra de la cantera.

Mapa
Siguiente parada

LA PIANOLA

The village begins with a few houses, opposite the school, starting from the bend in the road where there is a path leading to the old 1970 drinking water reservoir. There was a spillway there, which ended at the top with a threshing floor that belonged to Maria Silvestre, adjacent to her plot of land that extends up to Ramón the doctor’s house, near the exit of Benissivà towards the Xap road.

The first stop on our route is in front of the Casa del Consell (Town Hall), located at C/ Carretera No. 35, which was inaugurated in 2007 after the previous building, which was in poor condition, had been demolished. The older building had been constructed in 1928, and had housed the Civil Guard barracks, the boys’ school and the municipal offices.

Opposite the Town Hall, one can see the children’s playground (located near the ravine and covering an area of 1,229m²), which had been funded by public subscription. Participants included local residents, those who had moved away, supporters, official entities, the Agricultural Extension Service, the municipal government and the National Sports Delegation. A total of 469,226 pesetas were collected in July 1974.

Bar Valdés, C/ Carretera No. 33. It was a place for entertainment, situated adjacent to the Casa del Consell. This venue hosted theatre performances, dances and cinema. It was owned by Vicent Valdés and Rosita, parents of Vicent, who was married to Mila and, in the early years, was responsible for waste collection in the municipality.

La Pianola, C/ Carretera No. 19. The name comes from a famous bar that was situated along the road. It was owned by the parents of Lluís Albalat, a mayor of La Vall de Gallinera, and every weekend it hosted public dances. Lluís’s adoptive mother, Encarnació, had a record player and they charged an entry fee to go to the dances. The ground floor of the building later housed the old bank known as Caixa del Sureste, followed by the Mediterranean Savings Bank (Caixa d’Estalvis del Mediterrani) and eventually Banc Sabadell, until its closure in the 2020s.

The Kiosk of Josep Moragues (“Pepe”). In front of La Pianola, there was a kiosk that sold ice cream and roasted snacks throughout the year, especially on Saturdays and Sundays during the promenade hours. In the summer, people would take advantage of the shade provided by the elm trees. The elms died due to a disease around 2004. This leisure area is supported by a retaining wall, possibly built during Lluís Albalat’s tenure, and renovated and repaired around 2010.

Baptiste the Blacksmith, C/ Carretera No. 13. Originally from La Vall de Seta, Baptiste had quite an extensive clientele network, with customers coming from Ebo and nearby villages. His business eventually ended with the disappearance of mules. He would shoe the mules under the elm trees in the area where the kiosk was located. He also treated animals with remedies and poultices. Additionally, he was a cart transporter. Baptiste later moved to Ondara (his grandson works in urban planning in Dénia).

The Shop run by Manquet (José Boronat Alemany), C/ Carretera, No. 9. José Boronat Alemany, a merchant, was married to Amparo from Llosa de Ranes. He operated a construction materials depot. He was persecuted during the post-war period and was imprisoned in Alcoi (1939) and the Alicante Reformatory (1940). He was granted conditional supervised release on 2nd February 1956.

The Shop run by Frederic Alemany Palmer (“El Salsero”) and Delfina Alemany Cortell, C/ Carretera, No. 10. Frederic sold intestines and sauces for pig slaughter. He travelled with a cart: on Saturdays to La Carroja and Alpatró, and on Fridays to Benirrama. The shop remained in business until the mid-1970s.

Claudio Parets Alemany and Elodia Oltra Parets’ House, C/ Carretera, No. 12. They sold vegetables and were the children of Ti Bessó and Isabeleta. Claudio was also a cart trader. The house was built with stone from the quarry.

Map
Next stop

Planifica el teu viatge
|

On dinar

Compres

On dormir

Com arribar

Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from - Youtube
Vimeo
Consent to display content from - Vimeo
Google Maps
Consent to display content from - Google