[special_heading4 title_content= “LOCALITZACIÓ” h_tag= “h3” title_color= “” caption_content= “Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili” caption_font= “special” caption_color= “” divider_style= “both” divider_color= “rgba(155,155,155,1)” hide_in= “” css_id= “” css_classes= “” animate= “1” animation_type= “none” animation_delay= “0” animation_duration= “300” padding= ‘{“d”:””}’ margin= ‘{“d”:””}’ border_style= ‘{“d”:”solid”,”l”:”solid”,”t”:”solid”,”m”:”solid”}’ border= ‘{“d”:””}’ border_color= “” border_radius= “” box_shadow= “0px 0px 0px 0px rgba(0,0,0,0)” key= “SJg0XVSOu”][/special_heading4]

És una de les valls de l’interior de la Marina Alta, allargada, amb forma de corredor i que s’estén de sud-oest a nord-est. En la vall naix i discorre el riu o la rambla de Gallinera, que està delimitat per dues serralades: al nord, les serres de l’Albureca, la Safor i l’Almirant, i al sud, la serra Foradada (o Foradà, com diuen a la Vall). Les principals altures de la vall són el cim de la Safor amb l’elevació més gran (1.013 m), l’emblemàtica penya Foradada (737,3 m), el penyal Gros (854,2 m), el tossal de la Creu (912 m) i el cim del Xarpolar (896 m).

La vall de Gallinera constitueix el corredor natural que comunica els pobles interiors de l’Alcoià i del Comtat amb la costa de la Marina Alta. Gaudeix d’un microclima especial que li permet una gran diversitat bioclimàtica.

Es pot accedir a la vall de Gallinera des de Pego (est) o des de Planes (oest)  per la carretera CV-700.

L’origen del topònim Gallinera ha estat investigat i explicat per Roberto Fauré Sabater. L’autor sosté que el nom Gallinera, que els àrabs anomenaven Galinar, és un mot preromà format per kal + inar, on kal significa roca, penya i inar significa tall, obertura, forat. Per tant, d’ací resulta la roca o penya foradada, és a dir, la Foradada, amb la qual cosa obtenim la vall de la foradada.

Durant l’època medieval, la Vall de Gallinera arribà a tindre vint-i-un llogarets, dels quals encara queden testimonis. Els que han desaparegut són: l’Alcúdia (murs), Benibader, Benicalaf, Beniestop, Benifoto, Benihahia, Benimàmet, Benimahomet, Benimarsoc (font), Bolcàssim, Ràfol, Solana de Benissili (murs) i la Solana. Actualment només en resten set, d’est a oest: Benirrama (també anomenat Benirama, Benirahama o Benerahacma), Benialí (Bemcalill, Benihalill, Benihalil, Bonielill, Benielí), Benissivà (Beniçiba, Beniciba, Beniciva, Benicida i Beniceba), Benitaia (Benitahar, Benitaher, Benitaer, Benitalla i Benitaya), la Carroja (Rachalosa, Caroja, Queroja, Carrocha, Carosa), Alpatró (Petro, Patró, lo Patron, Potron, Alpatron, Potro), Benissili (Benicelim, Benicilim, Benixilim i Benijilim) i el despoblat de Llombai (Lombayer, Lombart, Lombaer, Lombay, Llombay).

Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from Youtube
Vimeo
Consent to display content from Vimeo
Google Maps
Consent to display content from Google