EL MOLÍ DE BAIX O DELS SERAFINS

Està situat aigües avall dels anteriors molins, aproximadament a 1.100 m del molí del Mig, a l’esquerra del riu, però ja al terme de l’Atzúbia.

L’aigua li arribava per una séquia provinent d’un assut que arreplegava, a més de la del riu, també la del molí del Mig, fins a una bassa de contorn completament irregular, en forma de pera, que finalitza en un cup relativament estret.

Disposa de tres bocanes dirigides a dues voltes o cacaues, la de l’esquerra amb dues bocanes i dues rodes, separades per un pilar de pedra, i la de la dreta, amb una bocana i una sola roda.

Les dues cacaus estan separades per un pilar. Tot seguit i després d’actuar com a font d’energia, l’aigua tornava al riu sense cap mena d’embellonada.

Aquest molí tenia tres moles catalanes. Això pot donar idea del cabal d’aigua que li arribava; no oblidem que és la zona on el curs del riu és més cabalós, a causa de les fonts que hi desaigüen i al fet que també rebia l’aigua dels altres dos molins per sòlides séquies sense cap mena de pèrdues. Els propietaris eren els Serafins de l’Atzúbia, amb Federico Server Alemany l’últim moliner actiu. El molí estava ja inactiu durant la Guerra Civil de 1936-39.

BIBLIOGRAFIA
IVARS PÉREZ, J.; SENDRA BAÑULS, F. (2000): Molins hidràulics a la Marina Alta. Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.