

Pistacia lentiscus L.
Família: Anacardiaceae
Gènere: Pistacia
Nombre común valenciano: Mata ventrisquera (Benirrama), mata, mata llentisclera, llentiscle, ventiscle, dentiscle, gentiscle.
Nombre común castellano: Alantisco, algarrobo, almáciga, almárciga, almástica, árbol de la almáciga, bucho, charneca, dentisco, entina, goma de lentisco, goma de lentisco, lantisca, lentisco, lantisquina, lentisca, lentisco, lentisquín, lentisquina, llentisco, mata, mata dentista, natisco.
Época de floración: Març-Abril-Maig
Hábitats: Totes les garrigues, boscs escleròfils i brolles. Arbust principal de les muntanyes diàniques que omple matollars de solanes i d’ombries, tot fent-se més difícil de trobar terra endins, en les altàries fredes. Fa peus femella i d’altres de mascles, que en alguns llocs anomenen matots.
Joan Pellicer, Costumari botànic.
Características: La mata o llentiscle és un arbust que pot arribar a fer-se un arbret; és molt abundant a les garrigues i sotoboscs dels pinars i carrascars. Són molt característiques les fulles compostes amb folíols coriacis, així com l’aroma resinós que fa tota la planta.
Sabies què?: El màstic, actualment s’usa per a la fabricació de vernissos, massiles i ciments odontològics, i abans se’n feia un xicle que perfumava l’alé, enfortia les genives i obria la gana.
Dels fruits s’extrau un oli que s’ha usat com a alimentari i per a l’enllumenatge, i en cru es masteguen per fortificar les genives i blanquejar les dents.
La mata llentisclera s’utilitzava sovint en floristería per farcir de verd i d’olor els rams, i junt a la murta i la bova se sol escampar pels carrers en certes festes populars i celebracions religioses.
Joan Pellicer, Herbari breu de la Safor.
Web: Accedeix


Pistacia lentiscus L.
Familia: Anacardiaceae
Género: Pistacia
Nombre común valenciano: Mata ventrisquera (Benirrama), mata, mata llentisclera, llentiscle, ventiscle, dentiscle, gentiscle.
Nombre común castellano: Alantisco, algarrobo, almáciga, almárciga, almástica, árbol de la almáciga, bucho, charneca, dentisco, entina, goma de lentisco, goma de lentisco, lantisca, lentisco, lantisquina, lentisca, lentisco, lentisquín, lentisquina, llentisco, mata, mata dentista, natisco.
Época de floración: Marzo-Abril-Mayo.
Hábitats: Todos los chaparrales, bosques esclerófilos y brozas.
Arbusto principal de las montañas diánicas que llena matorrales de solanas y de umbrías, haciéndose más difícil de encontrar más adentro, en las zonas frías. Hay pies hembra y otros machos, que en algunos lugares denominan matots.
Joan Pellicer, Costumari botànic.
Características: La mata o lentisco es un arbusto que puede llegar a hacerse un arbolito; es muy abundante en los chaparrales y sotobosques de los pinares y carrascales. Son muy características las hojas compuestas con folíolos coriáceos, así como el aroma resinoso que hace toda la planta.
¿Sabías qué?: El mástico, actualmente se usa para la fabricación de barnices, masillas y cementos odontológicos, y antes se hacía un chicle que perfumaba el aliento, fortalecía las encías y abría el hambre.
De los frutos se extrae un aceite que se ha usado como alimentario y para el alumbrado, y en crudo se mastican para fortificar las encías y blanquear los dientes.
La mata del lentisco se utilizaba a menudo en floristería para llenar de verde y de olor los ramos, y junto al arrayán y la boga se suele esparcir por las calles en ciertas fiestas populares y celebraciones religiosas.
Joan Pellicer, Herbari breu de la Safor.


Pistacia lentiscus L.
Família: Aspleniaceae
Género: Asplenium
Nombre común valenciano: Capil·lera negra. Falzia negra.
Nombre común castellano: Capilera negra. Culantrillo negro o mayor.
Época de floración: Mayo-Junio-Julio.
Hábitats: Carrascars i penyes ombrívoles.
Características: Aquesta falguera viu a llocs forestals humits i ombrívols, es coneix perquè té el pecíol i el raquis de la fulla de color bru quasi negre.


Pistacia lentiscus L.
Família: Leguminosae
Nombre común valenciano: Gòdua, argelaga vera, ginesta, ginesta patent, ginesta vera, granera de pastor.
Nombre común castellano: Escobón, genista hiniesta vera.
Época de floración: Març-Abril-Maig-Juny.
Hábitats: Coscollars, boscs perennifolis o mixtos.
Características: Petit arbret que pot arribar als 2-4 m. Les fulles presenten un llarg pecíol i limbe dividit en tres folíols independents. A la primavera desenvolupa abundants flors grogues amb estendard sedós, disposades en grups de 2-4 en raïms allargats. Els llegums són glabres, curts (de 1-2 cm de longitud) i de contorn obovat.