PLAÇA DE SANT MARC
Encara que el carrer és el mateix, ara arribem al que s’assembla a una plaça, encara que és més aviat una cruïlla de tres carrers, on hi ha una casa que té una imatge del sant mirant la plaça. Ací se celebrava des de temps antics la festa de Sant Marc (25 d’abril). Aquesta festa consistia a fer una foguera i el poble es reunia a sopar i celebrar la festa. La festa desaparegué els anys cinquanta i fou recuperada en 1977 pel rector Andrés de Sales Ferri, i ha acabat convertint-se en el preludi de les festes del poble. Aquesta data ha estat aprofitada per a fer sopars col·lectius i així recaptar diners per a pagar les festes de l’estiu.
Tot seguit, si continuem en direcció al carrer Joan Fuster, passarem per davant de la casa del rellotger de l’església, que hi havia abans de la guerra. El rellotger s’encarregava de donar-li corda i mantindre el rellotge de la parròquia, que funcionava amb el toc de les campanes, com l’actual. Aquest rellotge devia desaparéixer durant la guerra. El nou rellotge fou instal·lat en l’època del rector Avel·lí. Després, trobem una joia de l’arquitectura local, remodelada en l’actualitat, una de les cases més antigues conservades, era la casa de José Seguí Palmer, el Roquero.
Al final del carrer de Sant Marc hi havia les restes del corral de la Senyoreta, tot de pedra, que desaparegué per a connectar Sant Marc amb el carrer nou de Joan Fuster (2004).
Si ens detenim en el cantó de Joan Fuster, a mà dreta trobarem una altra era de batre, ara abandonada. Al costat tenim l’antiga caseta de Vicent Marí, antic corral, restaurat per Vicent Marí, ceramista i veí de la Vall de Gallinera durant vint anys, primer a Benissili (1980-1990) i després a Alpatró, fins a l’any 2000. De formació artística, i provinent dels moviments de cristians de base, actuà com a pintor per les cases de la Vall i acollí les inquietuds d’una generació de joves.
PLAZA DE SANT MARC
Aunque la calle es la misma, ahora llegamos a lo que se asemeja a una plaza, aunque es más bien un cruce de tres calles, donde hay una casa que tiene una imagen del santo mirando a la plaza. Aquí se celebraba desde tiempos antiguos la fiesta de Sant Marc (25 de abril). Esta fiesta consistía en hacer una hoguera y el pueblo se reunía a cenar y celebrar la fiesta. La fiesta desapareció durante los años cincuenta y fue recuperada en 1977 por el cura Andrés de Sales Ferri, y ha terminado convirtiéndose en el preludio de las fiestas del pueblo. Esta fecha se ha aprovechado para hacer cenas colectivas y así recaudar dinero para pagar las fiestas del verano.
Si continuamos en dirección a la calle Joan Fuster, pasaremos ante la casa del relojero de la iglesia, que había antes de la guerra. El relojero se encargaba de darle cuerda y mantener el reloj de la parroquia, que funcionaba con el toque de las campanas, como el actual. Este reloj debió desaparecer durante la guerra. El nuevo reloj fue instalado en la época del cura Avel·lí. Después, encontramos una joya de la arquitectura local, remodelada en la actualidad, una de las casas más antiguas conservadas, era la casa de José Seguí Palmer, el Roquero.
Al final de la calle de Sant Marc, estaban los restos del corral de la Senyoreta, todo de piedra, que desapareció para conectar Sant Marc con la calle nueva de Joan Fuster (2004).
Si nos detenemos en la esquina de Joan Fuster, a mano derecha encontraremos otra era de trillar, ahora abandonada. Al lado tenemos la antigua caseta de Vicent Marí, antiguo corral, restaurado por Vicent Marí, ceramista y vecino de la Vall de Gallinera durante veinte años, primero en Benissili (1980-1990) y después en Alpatró, hasta el año 2000. De formación artística, y proveniente de los movimientos de cristianos de base, actuó como pintor por las casas de la Vall y acogió las inquietudes de una generación de jóvenes.
PLAÇA DE SANT MARC
The street is still the same one but now the route arrives at what looks like a square, although it is more of a three-street intersection, where there is a house that has an image of a saint looking at the square. The Feast Day of Saint Mark (on the 25th of April) has been celebrated here since ancient times. These festivities consisted in a bonfire being made and the people gathering for dinner and celebrating the Feast Day. The event disappeared in the fifties and was recovered by rector Andrés de Sales Ferri, in 1977, and has ended up becoming the prelude to the village’s festivities. This date has been used for collective dinners and to raise money to pay for the summer festivities.
Further on, continuing towards Carrer Joan Fuster, the route passes by the house of the person who used to run and repair the church’s clock, which was there before the Spanish Civil War. The clockmaker was in charge of winding up and generally maintaining the parish clock, which worked with ringing bells like the current one. This old clock probably disappeared during the war, and the new clock was installed during rector Avel·lí’s period there. Shortly after, the route goes past a jewel of local architecture which has been renovated and is one of the oldest houses which stands in good conditions: the house of José Seguí Palmer, known as El Roquero.
At the end of Carrer de Sant Marc stood the remains of La Senyoreta’s livestock pen, made of stone, which disappeared in order to connect Sant Marc with Carrer Nou de Joan Fuster, in 2004.
Stopping at the corner of Carrer Joan Fuster for a moment, another threshing area is visible on the right, now completely abandoned. Next to it is Vicent Marí’s old house, which was an old pen that was restored by Vicent Marí himself, a ceramist who lived in La Vall de Gallinera for twenty years, first in Benissili (1980-1990) and then in Alpatró, until the year 2000. Artistically trained, and coming from the grassroots Christian movement, he worked as a painter in the houses of the valley and accompanied the concerns of a generation of young people.