Arbres i arbustos

Rhamnus lycioides L.

Família: Rhamnaceae

Gènere: Rhammus

Nombre común valenciano: Garguller, buscabaralla, espinal, espí, espino, aspino, espinal negre, aspino negre, genebrisa borda, garbuller negre, arçot.

Nombre común castellano: Arto, escambrón, espino morisco, espino negro, espino prieto, espino roquero, gargullero, prieto, tamujo., espino roquero, gargullero, prieto, tamujo.

Época de floración: Març-Abril-Maig.

Hábitats: Matollars secs sobre sòls poc profunds. Prim, punyent, auster, dur, fosc, el garguller, de port embullat i embardissat, és el vegetal més ben adaptat físicament i el que més s’adiu estèticament als cantells, asprors i secors de la muntanya diànica. És la companyia segura a qualsevol senda o racó de la serra. Imposible estimar bé la nostra muntanya sense estimar les espines i les punxes del gargullar.
Joan Pellicer, Costumari botànic 3.

Características: Arbust de talla mitjana o baixa (al voltant de 1-2 m), espinós i molt ramificat, amb fulles senceres, planes, estretes, linear-espatulades, obtuses, sèssils i un poc escàbrides. Estes es disposen normalment formant fascicles. Les flors són groguenques i estan reunides també en fascicles. El fruit és una drupa negra al madurar.

Sabies què?: Quan el vi estava a la fi llest, els atenesos començaven els festivals de febrer de les Antesteries, que duraven tres dies; s’obrien les urnes i l’esperit de Dionís renaixia com un infant, i les tombes dels morts alliberaven els seus esperits i durant els tres dies erraven lliurement els fantasmes a Atenes; eren els temps de reconciliació entre els dominis, el del vius i el dels morts; i era també el moment per honorar una edad anterior a la humanitat. Durant aquests festivals, com a preparació per a l’encontre amb els morts, els atenesos es purificaven simbòlicament a si mateixos de la contaminació que compartien amb l’altre domini mastegant trossos de rhamnus, ateses les seues propietats laxants i diürètiques que porgaven els seus cossos dels contaminants infernals.
Joan Pellicer, Costumari botànic 3

Web: Accedeix

Tornar a arbres i arbustos

Árboles y arbustos

Rhamnus lycioides L.

Familia: Rhamnaceae

Género: Rhammus

Nombre común valenciano: Garguller, buscabaralla, espinal, espí, espino, aspino, espinal negre, aspino negre, genebrisa borda, garbuller negre, arçot.

Nombre común castellano
:
Arto, escambrón, espino morisco, espino negro, espino prieto, espino roquero, gargullero, prieto, tamujo., espino roquero, gargullero, prieto, tamujo.

Época de floración:
Marzo-Abril-Mayo.

Hábitats: Matorrales secos sobre suelos poco profundos.
Delgado, penetrante, austero, duro, oscuro, el espino, de porte enmarañado y enzarzado, es el vegetal mejor adaptado físicamente y el que más se adhiere estéticamente a los cantos, asperezas y zonas secas de la montaña diánica. Es la compañía segura en cualquier senda o rincón de la sierra. Imposible querer bien nuestra montaña sin querer las espinas y los pinchos del espino.
Joan Pellicer, Costumari botànic 3.

Características: Arbusto de talla mediana o baja (alrededor de 1-2 m), espinoso y muy ramificado, con hojas enteras, planas, estrechas, lineares-espatuladas, obtusas,  y un poco escábridas. Estas se disponen normalmente formando fascículos. Las flores son amarillentas y están reunidas también en fascículos. El fruto es una drupa negra al madurar.

¿Sabías qué?: Cuando el vino estaba al fin listo, los atenienses empezaban los festivales de febrero de las Antesterias, que duraban tres días; se abrían las urnas y el espíritu de Dionisio renacía como un niño, y las tumbas de los muertos liberaban sus espíritus y durante los tres días erraban libremente los fantasmas en Atenas; eran los tiempos de reconciliación entre los dominios, el de los vivos y el de los muertos; y era también el momento para honorar una edad anterior a la humanidad. Durante estos festivales, como preparación para el encuentro con los muertos, los atenienses se purificaban simbólicamente a sí mismos de la contaminación que compartían con el otro dominio masticando trozos de rhamnus, atendidas sus propiedades laxantes y diuréticas que purgaban sus cuerpos de los contaminantes infernales.
Joan Pellicer, Costumari botànic 3

Volver a árboles y arbustos

Trees and shrubs

Rhamnus lycioides L.

Family: Rhamnaceae

Name: European buckthorn.

Flowering period: March-April-May.

Habitats: Dry scrub growing upon shallow soils.
Thin, sharp, austere, hard, dark, the European buckthorn, with a tangled bearing, is the best physically adapted plant and the one that best suits the edges, roughness and dryness of the Dianic mountains. It is the sure company on any path or in any corner of the mountain range. It is impossible to love our mountains deeply without loving the thorns of the buckthorn.
Joan Pellicer, Costumari botànic 3.

Characteristics: A shrub of medium or low size (about 1-2 m), thorny and thoroughly branched, with entire leaves which are flat, narrow, linear-spatulate, obtuse, sessile and slightly sparse. They are usually arranged in fascicles. The flowers are yellowish and are also gathered in fascicles. The fruit is a black drupe when ripe.

Did you know that…?: When the wine was finally ready, the Athenians began the February festivities of the Anthesteria, which lasted three days; the urns were opened and the spirit of Dionysus was reborn as a child, and the tombs of the dead liberated their spirits, and for three days the ghosts wandered freely around Athens; it was the time of reconciliation between the dominions, that of the living and that of the dead; and it was also the time to honour an age before humanity. During these festivities, in preparation for the encounter with the dead, the Athenians symbolically purified themselves with regards to the contamination they shared with the other domain by chewing pieces of rhamnus, given their laxative and diuretic properties, which purged their bodies of infernal pollutants.
Joan Pellicer, Costumari botànic 3.

go to trees and shrubs

Arbres i arbustos

Rhamnus lycioides L.

Família: Leguminosae

Nombre común valenciano: Gòdua, argelaga vera, ginesta, ginesta patent, ginesta vera, granera de pastor.

Nombre común castellano
:
Escobón, genista hiniesta vera.

Época de floración:
Març-Abril-Maig-Juny.

Hábitats: Coscollars, boscs perennifolis o mixtos.

Características: Petit arbret que pot arribar als 2-4 m. Les fulles presenten un llarg pecíol i limbe dividit en tres folíols independents. A la primavera desenvolupa abundants flors grogues amb estendard sedós, disposades en grups de 2-4 en raïms allargats. Els llegums són glabres, curts (de 1-2 cm de longitud) i de contorn obovat.

Volver a arbres i arbustos

Planifica el teu viatge
|

On dinar

Compres

On dormir

Com arribar

Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from Youtube
Vimeo
Consent to display content from Vimeo
Google Maps
Consent to display content from Google