Per a anar al castell de Benissili des de la Vall de Gallinera, el més senzill és pujar des del poble de Benissili. Des del costat esquerre de l’antiga escola, a la part alta del poble, naix un camí que ens durà, entre oliveres centenàries, a la carretera comarcal, i d’ací al castell, seguint un tram de camí asfaltat. Per a pujar al castell seguirem el camí asfaltat, bastant costerut en alguns trams, però sense dificultats. Creuarem un rodal de bosc de carrasques gegantines i bancals de preciosos cirerers que, segons l’època de l’any, poden fer-nos sentir diverses emocions en colors i olors. Acabat el camí asfaltat, naix una sendera a l’esquerra, la qual seguirem i ens durà fins al castell i també al poblat  ibèric del Xarpolar. Ens cridarà l’atenció un clot que degué tindre forma cilíndrica. Es tracta d’un forn de calç. Molt prop ja del castell en trobarem un altre on podem imaginar-nos millor el tràfec dels calciners, ja que ha estat recentment reconstruït.

El primer tram de la senda planeja de ponent cap a llevant, recorrent els peus dels cingles. Es troba una mica més boscat, amb arbustos de considerable alçària, barrejats amb pins i lianes, formant el que s’anomena una màquia. Cal destacar la presència de càdecs i savines, de fleixos i cornicabres amb les gales simulant banyes de cabra, o els arborços, els quals donen nom a una penya molt pròxima al castell però per llevant: la penya dels Borços.

El darrer tram de l’ascens al castell és costerut, però l’amabilitat dels seus constructors va fer-lo més suau amb una ziga-zaga. És una part més desboscada, amb matolls baixos que formen un matollar o una brolla. Trobem el coscoll, el llentiscle o mata, l’estepa blanca, l’estepa borda i l’estepa negra. Com a plantes més menudes, algunes d’elles molt apreciades temps arrere com a medicinals, trobem el timonet, el romer, la ruda, algunes orquídies com la flor de l’home penjat, la calamenta o la sajolida.

Una vegada dalt vos recomanem que observeu detingudament el castell. Recorreu-lo amb la mirada i observeu les torres i talaies, els merlets, les parets encimbellades… Imagineu el tràfec dels andalusins, els atacs al castell i les defenses. Sentiu els crits dels soldats i els cants de les donzelles.

No deixeu de visitar la font amb la seua bassa; us refrescarà i reconfortarà.

Pel costat mateix de la font puja un sender bastant desfigurat, que s’enfila cap amunt buscant les llomes altes on està el poblat ibèric del Xarpolar, a 902 m d’altitud.