El Fossar
14

EL FOSSAR
Al final de la fillola de Dalt, trobem una altra referència especial: la presència d’un fossar, que devia ocupar la casa de Vicent el de Rita, part de l’actual casa de Dolors Alemany i el solar de darrere sense edificar. No seria gens estranya aquesta presència perquè a la part darrera de les cases de la Puríssima, des del forn Alemany fins a tocar la carretera, hi havia un bancal bastant extens, ara convertit en solars, que s’anomenava bancal de l’església i que era propietat de l’antiga mesquita i que després va passar a ser-ho de la parròquia constituïda en 1535. Com bé sabem, hi ha constància de la construcció d’un fossar en 1627, però no tenim massa clar on es localitzava, a banda, sabem de l’existència d’un mínim de dos fossars islàmics per poble. Ja sabem de la tradició cristiana de soterrar els morts en el subsol de les esglésies, així que suposem que la construcció del fossar exterior de 1627 devia ser a causa que el fossar interior devia estar ple, o bé per a atendre les necessitats d’aquells que no podien pagar el soterrament dins de l’església.
Per tant, el problema principal seria localitzar els diferents fossars, sabem de l’existència d’un fossar islàmic a l’antic patronat i un altre al final del carrer Puríssima, però no sabem si aquest darrer era musulmà o cristià perquè les “notícies” de la seua presència ens arriben per fonts indirectes en cada època, i sempre després d’haver conclòs les respectives obres. Suposem que el fossar de la Puríssima devia ser cristià, tot i que no hi ha cap referència que cride l’atenció per la localització de les fosses ni cap element alié a la nostra cultura. Tenint en compte que la propietat de l’anomenat bancal de l’església havia estat sempre de la mesquita i després de la parròquia, no seria estrany que una part del bancal fora destinat a usos funeraris. No oblidem que la seua localització és un lloc idoni per a aquesta funció, allunyat del poble i en una situació molt perifèrica fins al segle XX. Aquest bancal es troba paral·lel a l’actual carrer de la Puríssima que arriba fins al marge dret de la CV-714. Actualment, ha passat a la història, està dividit en diferents solars, alguns d’ells edificats.

EL FOSSAR (cementerio)
Al final de la Fillola de Dalt, encontramos otra especial referencia: la presencia de un cementerio, que ocuparía la casa de Vicent el de Rita, parte de la actual casa de Dolors Alemany y el solar de detrás sin edificar. No sería nada extraña esta presencia, porque en la parte última de las casas de la Puríssima, desde el horno Alemany hasta tocar la carretera, había un bancal bastante extenso, ahora convertido en solares, que se llamaba bancal de la iglesia, que era propiedad de la antigua mezquita y que después pasó a serlo de la parroquia constituida en 1535. Como bien sabemos hay constancia de la construcción de un cementerio en 1627, pero no tenemos demasiado claro dónde se localizaría, además, sabemos de la existencia de un mínimo de dos cementerios islámicos por pueblo. Ya sabemos de la tradición cristiana de enterrar a los muertos en el subsuelo de las iglesias. Se supone que la construcción del cementerio exterior de 1627 sería a causa de que el cementerio interior estaría lleno, o bien para atender las necesidades de aquellos que no podían pagar el entierro dentro de la iglesia.
Por lo tanto, el problema principal sería localizar los diferentes cementerios, sabemos de la existencia de un cementerio islámico en el antiguo patronato, y otro al final de la calle Puríssima, pero no sabemos si este último era musulmán o cristiano, porque las “noticias” de su presencia nos llegan por fuentes indirectas en cada época, y siempre después de haber concluido las respectivas obras. Suponemos que el cementerio de la Puríssima sería cristiano al no haber ninguna referencia que llame la atención por la localización de las fosas y ningún elemento ajeno a nuestra cultura, al menos, aparentemente. Teniendo en cuenta que la propiedad del llamado bancal de la iglesia había sido siempre de la mezquita y después de la parroquia, no sería extraño que una parte del bancal fuera destinado a usos funerarios. No olvidemos que su localización es un lugar idóneo para esta función, alejado del pueblo y en una situación muy periférica hasta el siglo XX. Este bancal linda con las casas de la Purísima y se extiende hasta el margen derecho de la CV-714. Actualmente, ha pasado a la historia, y está dividido en diferentes solares, algunos de ellos edificados.

THE GRAVESITE
At the end of La Fillola de Dalt, there is another special point of reference: the presence of a gravesite which must have been located where the house of Vicent el de Rita was, part of the current house of Dolors Alemany and the unbuilt back lot. This presence is not at all something unexpected because at the back of the houses of La Puríssima, from the Alemany oven until the main road, there was a fairly large terraced field, now converted into plots, which was called the church field, that had belonged to the old mosque and later became the property of the new parish, constituted in 1535. As is well-known, there is evidence of the construction of a gravesite in 1627, but it is not very clear where it was located, and, apart from that, it is known that a minimum of two Islamic graves existed in the village. Christians traditionally buried the dead in the basement of their churches, and so it is fair to assume that the construction of the outer gravesite in 1627 must have occurred due to the fact that the inner gravesite was getting full or so as to meet the needs of those that could not afford burial within the church.
Therefore, the main problem is locating the different graves. It is clear that there was an Islamic grave on the site of the old patronat (the board of trustees building) and another grave at the end of Carrer de la Puríssima, but it is not possible to know if this second one was Muslim or Christian because in each case of discovered sites, the “news” of the presence of a gravesite came from indirect sources, and always after having completed the respective construction work. It is possible to imagine that the pit of La Puríssima must have been Christian, even though there is no reference that draws attention to the location of the pits but there is also no element which is alien to Christian culture. Given that the ownership of the so-called church field had belonged to the mosque and then to the parish, it would not be uncommon for part of the terraced field to be used for funeral purposes. The location is an ideal place for this function, far from the village houses and in a very peripheral place until the 20th century. This field runs parallel to the current Carrer de la Puríssima, which reaches the right side of the CV-714 road. The field is nowadays simply a historical anecdote, due to the fact that it has been divided into various plots, with buildings having been constructed on some of them.





