EL RAVAL I EL CASTELLOT
A l’esquerra de l’antiga carnisseria dels Xona, agafarem el carrer del Raval, que és un carrer estret i costerut, per on resulta molt difícil els pas de cotxes. Per ací passa la processó de festes, i tots els anys la gent està pendent de si el Crist de la Fe podrà fer el trajecte sense cap incident, ja que la baixada podria ser mortal per a la imatge. En aquest carrer totes les cases disposen de celler, aprofitant el desnivell entre carrer i solars.
Quan entrem al carrer podem recordar, a mà dreta, el darrer estanc del poble, negoci familiar que va heretar Àngel Seguí (germà de Joaquim Seguí, casat amb Dolors Morell Alemany, mestra de cagons), casat amb Josefa Alcaraz, d’Alcalà de la Jovada. Aquest estanc fou traspassat al Bar Emilio, quan Josefa Alcaraz és jubilà.
Tot seguit, en la part més difícil del carrer costerut, deixarem a mà dreta la casa dels Forners, amb un emparrat preciós, ara reconstruït, que fita amb una de les entrades del poble des del camí Reial.
Si ens detenim al bell mig de la costera i girem a l’esquerra, pujarem per una lleu rampa vers al carrer del Marge. Disposa d’una vista espectacular cap a la muntanya i la torre musulmana situada a l’altre costat del barranc anomenada el Castellot. El Castellot és una torre andalusina de guaita, situada sobre un contrafort rocós, enfront d’Alpatró, al marge esquerre del riu Gallinera. Es tracta d’una obra del segle XIII, construïda davant de la proximitat de la conquesta cristiana i amb una clara funcionalitat de lloc de refugi col·lectiu. La fortificació és una torre de planta quadrada de 5,7-5,8 m, situada al cim d’un promontori abrupte entre dos barranquets que desemboquen en el riu Gallinera, en el vessant septentrional de la vall, que connecta amb la serra de l’Almirant. La torre domina el curs del riu Gallinera i té comunicació visual amb els castells de Gallinera i d’Alcalà. La part més alta del tossal, on se situa la torre, està envoltada per un xicotet recinte de forma circular, fitat per un mur de tàpia de 0,55 metres d’alçària, mentre el basament està fet de maçoneria d’opus incertum. Encara que és difícil de datar aquesta construcció, comparant-la amb altres torres quadrades, com la torre d’Almudaina, podem pensar que es va construir durant el període almohade, moments abans de la conquesta cristiana.
Després, podem continuar pel marge vers el Museu de l’Almàssera dels Moltó, que formava una illa amb el forn dels Bella, que encara conserva la seua estructura original.
EL RAVAL I EL CASTELLOT
A la izquierda de la antigua carnicería de los Xona, cogeremos la calle del Raval, que es una calle estrecha y empinada, por donde resulta muy difícil el paso de coches. Por aquí pasa la procesión de fiestas, y todos los años la gente está pendiente de si el Cristo de la Fe podrá hacer el trayecto sin ningún incidente, puesto que la bajada podría ser mortal para la imagen. En esta calle todas las casas disponen de bodega, aprovechando el desnivel entre calle y solares.
Cuando entramos en la calle podemos recordar, a mano derecha, el último estanco del pueblo, negocio familiar que heredó Àngel Seguí (hermano de Joaquim Seguí, casado con Dolors Morell Alemany, maestra de los pequeños), casado con Josefa Alcaraz, de Alcalà de la Jovada. Este estanco fue traspasado al Bar Emilio, cuando Josefa Alcaraz se jubiló.
A continuación, en la parte más difícil de la calle empinada, dejaremos a mano derecha la casa de los Forners, con un emparrado precioso, ahora reconstruido, que linda con una de las entradas del pueblo desde el camino Reial.
Si nos detenemos en medio de la cuesta y giramos a la izquierda, subiremos por una leve rampa hacia la calle del Marge. Dispone de una vista espectacular hacia la montaña y la torre musulmana situada al otro lado del barranco denominada el Castellot. El Castellot es una torre andalusí de vigía, situada sobre un contrafuerte rocoso, frente a Alpatró, al margen izquierdo del río Gallinera. Se trata de una obra del siglo XIII, construida ante la proximidad de la conquista cristiana y con una clara funcionalidad de lugar de refugio colectivo. La fortificación es una torre de planta cuadrada de 5,7-5,8 m, situada en la cumbre de un promontorio abrupto entre dos pequeños barrancos que desembocan en el río Gallinera, en la vertiente septentrional del valle, que conecta con la sierra de L’Almirant. La torre domina el curso del río Gallinera y tiene comunicación visual con los castillos de Gallinera y de Alcalà. La parte más alta del cerro, donde se sitúa la torre, está rodeada por un pequeño recinto de forma circular, acotado por un muro de tapia de 0,55 metros de altura, mientras el basamento está hecho de masonería de opus incertum. Aunque es difícil de datar esta construcción, comparándola con otras torres cuadradas, como la torre de Almudaina, podemos pensar que se construyó durante el periodo almohade, momentos antes de la conquista cristiana.
Después, podemos continuar por el margen hacia la Almàssera dels Moltó, que formaba una isla con el horno de los Bella, que todavía conserva su estructura original.
EL RAVAL AND THE CASTELLOT
To the left of the old Xona butcher’s shop is Carrer del Raval, which is a narrow and steep street, difficult to transit by car. This is where the religious procession takes place, and every year people watch to see if the Christ of the Faith will be able to make the journey without any kind of incident, due to the fact that the descent could be lethal for the image. In this street all the houses have cellars, taking advantage of the difference in altitude between the street and the plots.
When entering the street, on the right-hand side was where the village’s last tobacco shop was located, a family business inherited by Àngel Seguí (the brother of Joaquim Seguí, whose wife was Dolors Morell Alemany, the teacher of the cagons), married to Josefa Alcaraz, from Alcalà de la Jovada. This tobacco shop was transferred to Bar Emilio when Josefa Alcaraz retired.
Then, in the most difficult part of the steep street, on the right lies the house known as Casa dels Forners, with a beautiful trellis, now rebuilt, which borders with one of the entrances to the village from the camino real.
From the middle of the slope, turning left, it is possible to go up a slight ramp towards Carrer del Marge. It has a spectacular view of the mountains and of the Muslim tower located on the other side of the ravine, called the Castellot. The Castellot is an al-Andalus watchtower, located on a rocky buttress, opposite Alpatró, on the left bank of the Gallinera River. It was constructed in the 13th century, built while the Christian conquest was nearing and with the clear function of being a place of collective refuge. The fortification is a square tower of 5.7-5.8 metres, located at the top of a steep promontory between two ravines that flow into the Gallinera River, on the northern slope of the valley which connects with the Sierra de L’Almirant. The tower dominates over the course of the river and has good visual contact with the Castle of Gallinera and the Castle of Alcalà. The highest part of the hill, where the tower is located, is surrounded by a small circular enclosure with a 0.55-metre-high rammed earth wall, upon a foundation made of opus incertum masonry. Although it is difficult to determine the precise age of this construction, by comparing it with other square towers, such as the Almudaina tower, it seems very likely that it was built during the Almohad period, just before the Christian conquest.
Afterwards, the route continues along the edge of the village towards the Moltó Mill Museum, which formed an island with the Bella family’s bread oven, which still retains its original structure.