GASTRONOMIA

Pedra en sec
Accedir
Gastronomia
Accedir
Ús de les herbes
Accedir

Deliciosa i aïllada, acostumada a l’autosuficiència del món rural, la Vall de Gallinera encara conserva maneres autònomes d’alimentació. Les estacions de l’any van duent les diferents collites i productes: les cireres, les hortalisses, les ametles, les nous, els esclata-sangs, la caça i les olives (amb les quals s’elabora oli propi en l’almàssera de Benialí).

La tradició també manté en peu la producció de mel, una rebosteria tradicional, uns productes artesanals derivats de la cirera (cireres en aiguardent, melmelada de cireres…) i un receptari molt arrelat com els minxos en primeríssim lloc, el blat picat o la fava i col.
Abans, la base de l’alimentació tradicional de la Vall de Gallinera estava formada per l’oli, el blat, la dacsa, la carn de porc ―totes les cases en criaven un per a matar-lo, en la tradicional matança, i poder menjar-se’l fresc, salat o fregit (frito)―, l’embotit, les fruites i les verdures.

Els embotits més tradicionals són la botifarra, la bufa, la llonganissa de magre de porc (blanques o roges) i la sobrassada… que és herència de la població mallorquina que va repoblar aquesta terra. 

Les olives xafades que s’elaboren en quasi totes les cases també estan presents a la taula de la Vall, acompanyant les ensalades fetes de productes de les hortes.

Del camp s’obtenen les verdures silvestres (lletsons, cama-roges, roselles, mamelletes, cardets, llengua de bou, agulletes de bruixa, conillets, ravenell, paradella…) que es mengen bullides o fregides amb alls i també els espàrrecs, que es poden menjar torrats o amb truita.

I a les muntanyes es troben els esclata-sangs, tan preuats per la gent de la Vall que els torra al foc de la llar. El mateix foc serveix també per a fer cebes i creïlles torrades.

També cal anomenar l’espencat: d’albergina, tomaca i pimentó, tot torrat.

Entre els arrossos més típics estan l’arròs caldós, amb fesol i penca, l’arròs al forn i la paella amb mandonguilles de carn, amb faves o amb bacallà i floricol.

Però els plats més típics són els minxos amb verdura o amb tonyina i ou; el putxero amb pilotes; el blat picat, amb carn de porc, bledes, penques, cigrons, creïlla i caragols, i les coquetes fregides amb forat o plenes de verdura.

Quant a la rebosteria cal destacar els pastissos de Nadal, fets d’ametla i plens de moniato, coca de llanda, bunyols de carabassa, rotllets d’anís, figues seques, carabassa torrada…

I no podem acabar sense parlar de la fruita, un dels grans tresors de la zona, el màxim exponent de la qual és la cirera, així com el més preuat.

Imatges

Planifica el teu viatge
|

On dinar

On comprar

On dormir

Com arribar

Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from Youtube
Vimeo
Consent to display content from Vimeo
Google Maps
Consent to display content from Google