La Creu de terme

1


LA CREU DE TERME

Situada a l’inici de l’antic camí d’entrada al poble per la via que anomenem la fillola de Baix (camí secundari que condueix des d’una carretera o camí principal a un lloc desviat)  on, segurament, devia confluir el camí reial que devia entrar pel camí de les Hortes i de la Font Vella. Aquest camí també tenia filloles pel Raval, cantó de la casa dels Forneros i també pel camí que anava a la serra i que vorejava la casa del tio Evaristo el fuster, hui convertida en un jardinet al principi del carrer de Sant Marc.

Les creus de terme no només delimitaven el terme, sinó que també el beneïen; aquesta connotació religiosa devia servir alhora per a donar la benvinguda i deixar clar que hom estava en terra de cristians. Es tractaria d’un cas del que hui anomenaríem semantització de l’espai públic, ço és, de deixar ben clar qui mana i quins són els valors que es pretenen fomentar. No deixa de ser significatiu en aquest sentit el fet que aquests elements es comencen a escampar en un moment de creixent animadversió envers els jueus, i quan la conquesta de territoris als sarraïns encara estava ben viva en l’imaginari col·lectiu. En el nostre cas, la funció de la creu encara era un element més de l’aculturació i evangelització de la població morisca resident en aquestes valls. Normalment trobem mandats de senyalitzar amb creus elements importants de la vida dels moriscos (fossars, cases, etc.). El que sembla estrany és que només hi haja aquesta creu en tota la Vall.

La Creu de Terme original, que sembla de principis del segle XVIII, fou tombada durant la Guerra Civil. Posteriorment, durant la postguerra, s’hi va col·locar una de pedra tosca, costejada per na Maria Sastre i Seguí. L’any 1994, una ventada molt potent s’endugué la creu de pedra tosca. Davant de la possibilitat de substituir-la per una de ferro, diverses persones maldaren per esbrinar on estaven les restes de l’antiga creu. Gràcies a alguns informants, aconseguiren recuperar-ne parts (peanya, tronc principal i una part del creuer) que es trobaven amagades en un marge del camí de les Hortes. Vicent Marí i Roig, veí i ceramista del poble, junt amb Vicent Puig i Gascó, foren els autors de la troballa. La creu estava repartida entre el marge del tio Blanco i el bancal de Joaquin Mialaret “Guiatano”. Les peces de la creu foren transportades amb l’ajuda de Ximo Seguí i Milvaques, que posà el seu tractor per al transport. Era una creu d’estil barroc de principis del XVIII.

La troballa de les peces de la creu permeté a Vicent Marí dissenyar la reconstrucció de la creu original, elaborada al taller de pedrapiquers de l’Escola Taller de Planes (1994-1996).

L’espai de la Creu de Terme actuava com una cruïlla de camins: arribava la senda de la Font Vella o de les Hortes a mà dreta, a la banda de la mateixa carretera, i a mà esquerra hi havia una senda que anava en direcció a Benissili, per darrere de l’hostal de José Alemany Gascó, i de dues eres transformades en bancals. Aquesta senda continuava per darrere de les cases de la Carretera, travessava l’actual CV-700 a l’altura del desviament a Benissili, i continuava entre els bancals d’Emilio Camps i Vicent Puig, fins a eixir a la punta del bancal propietat de Consuelo Seguí Pavia, davant del bancal de Lola Alemany Alemany, en la mateixa carretera CV-714 o de Benissili. Aquesta cruïlla entre senda i carretera era emprada, durant la guerra i postguerra, per a fer carbó, segons ens ha referit Josefa Albors.

No hem d’oblidar que l’actual CV-714, entre el desviament del carrer Carretera i el llavador del poble, es va construir a finals dels seixanta per tal d’evitar que el trànsit passara per dins del poble, ja que per a anar a Benissili es travessava tot el poble i se seguia pel carrer  Major cap al llavador.

Mapa
Següent parada

LA CREU DE TERME (crucero)

Situado al inicio del antiguo camino de entrada en el pueblo por la vía que denominamos la Fillola de Baix (‘hijuela’, camino secundario que conduce desde una carretera o camino principal a un lugar desviado) donde, seguramente, debía de confluir el camino real que debía de entrar por el camino de Les Hortes y de la Font Vella. Este camino también tenía hijuelas por el Raval, esquina de la casa de los Forneros y también por el camino que iba a la sierra y que bordeaba la casa del tío Evaristo el Fuster (‘carpintero’), hoy convertida en un pequeño jardín al principio de la calle de Sant Marc.

Los cruceros no solo delimitaban el término, sino que también lo bendecían; esta connotación religiosa debía de servir a la vez para dar la bienvenida y dejar claro que se estaba en tierra de cristianos. Se trataría de un caso del que hoy denominaríamos semantización del espacio público, es decir, de dejar muy claro quién manda y qué son los valores que se pretenden fomentar. No deja de ser significativo en este sentido el hecho que estos elementos se empiezan a esparcir en un momento de creciente animadversión hacia los judíos, y cuando la conquista de territorios a los sarracenos todavía estaba muy viva en el imaginario colectivo. En nuestro caso, la función de la cruz todavía era un elemento más de la aculturación y evangelización de la población morisca residente en estos valles. Normalmente encontramos mandatos de señalizar con cruces elementos importantes de la vida de los moriscos (cementerios, casas, etc.). Lo que parece extraño es que solo haya este crucero en toda la Vall.

La Creu de Terme original, que parece de principios del siglo XVIII, fue tumbada durante la Guerra Civil. Posteriormente, durante la posguerra, se colocó una de piedra pómez, costeada por Maria Sastre i Seguí. En el año 1994, una ventada muy potente se llevó la cruz de piedra pómez. Ante la posibilidad de sustituirla por una de hierro, varias personas afanaron en averiguar dónde estaban los restos del antiguo crucero. Gracias a algunos informantes, consiguieron recuperar partes (peana, tronco principal y una parte del crucero) que se encontraban escondidas en un margen del camino de Les Hortes. Vicent Marí i Roig, vecino y ceramista del pueblo, junto con Vicent Puig i Gascó, serían los autores del hallazgo. El crucero estaba repartido entre el margen del tío Blanco y el bancal de Joaquin Mialaret “Guiatano”. Las piezas de la cruz fueron transportadas con la ayuda de Ximo Seguí i Milvaques, que puso su tractor para el transporte. Era un crucero de estilo barroco de principios del XVIII.

El hallazgo de las piezas del crucero permitió a Vicent Marí diseñar la reconstrucción de la cruz original, elaborada en el taller de picapedreros de la Escuela Taller de Planes (1994-1996).

El espacio de la Creu de Terme actuaba como un cruce de caminos: llegaba la senda de la Font Vella o de Les Hortes a mano derecha, por el lado de la misma carretera, y a mano izquierda había una senda que iba en dirección a Benissili, por detrás del hostal de José Alemany Gascó, y de dos eras transformadas en bancales. Esta senda continuaba por detrás de las casas de la Carretera, atravesaba la actual CV-700 a la altura del desvío a Benissili, y continuaba entre los bancales de Emilio Camps y Vicent Puig, hasta salir a la punta del bancal propiedad de Consuelo Seguí Pavia, delante del bancal de Lola Alemany Alemany, en la misma carretera CV-714 o de Benissili. Este cruce entre senda y carretera era empleada, durante la guerra y posguerra, para hacer carbón, según cuenta Josefa Albors.

No tenemos que olvidar que la actual CV-714, entre el desvío de la calle Carretera y el lavadero del pueblo, se construyó a finales de los sesenta para evitar que el tráfico pasara por dentro del pueblo, puesto que para ir a Benissili se atravesaba todo el pueblo y se seguía por la calle Major hacia el lavadero.

Mapa
Siguiente parada

THE WAYSIDE CROSS

Located at the beginning of the old entrance to the village by way of the road called La Fillola de Baix (a secondary road that leads from a road or main road to an out of the way place) where, probably, it converged with the royal road (camino real) which must have entered from Camí de les Hortes and from the Font Vella spring. This road also had secondary roads along the Raval, from the corner of the Casa dels Forners (the bakers’ house) and also along the path that went to the mountains and passed next to the house of Uncle Evaristo the carpenter, today converted into a small garden at the beginning of Carrer de Sant Marc.

Wayside marker crosses not only delimited the boundaries of an area but also blessed it; this religious connotation must have served both to welcome visitors and to make it clear to them that they were entering a Christian territory. This would be a case of what could be called the semantisation of public space, that is to say, making it very clear who rules and what values are intended to be promoted. It is no less significant in this sense that these elements began to spread at a time of growing animosity towards the Jews, and when the conquest of what had previously been Saracen territories was still very much alive in the collective imagination. In this case, the function of the cross was another element of the acculturation and evangelisation of the Moorish population living in these valleys. There were orders to mark with crosses the important elements of the life of the Moors (graves, houses, etc.). What seems strange is that there is only this cross in the whole valley.

The original cross, which seems to date from the early 18th century, was toppled during the Spanish Civil War. Later, during the post-war period, a cross made out of pumice stone was placed there, paid for by Maria Sastre i Seguí. In 1994, a very strong wind blew down the pumice stone cross. Faced with the possibility of replacing it with an iron one, several people tried to find out where the remains of the old cross were. Thanks to the information given by some inhabitants, parts were recovered (the pedestal, the main trunk and a part of the crossbar) lying next to the path known as Camí de les Hortes, hidden under vegetation. Vicent Marí i Roig, a potter from Alpatró, together with Vicent Puig i Gascó, were the authors of the discovery. The pieces of the cross had been scattered across several terraced pieces of land, belonging to Uncle Blanco and Joaquin Mialaret “Guiatano”. The pieces were transported with the help of Ximo Seguí i Milvaques and his tractor. It was a Baroque cross from the early 18th century.

The discovery of the pieces of the cross allowed Vicent Marí to design the reconstruction of the original cross, which took place in the stonemason’s workshop of the Escola Taller in Planes (1994-1996).

The wayside cross area acted as a crossroads: the path from the Font Vella spring or Camí de les Hortes arrived on the right, next to the road itself, and on the left there was a path that went towards Benissili, behind the guesthouse belonging to José Alemany Gascó and two threshing places transformed into terraced land. This path continued behind the houses of the road known as Carrer Carretera, crossed the current CV-700 near to where the detour to Benissili starts, and continued between the terraced fields of Emilio Camps and Vicent Puig, until leaving the end of the terraced property belonging to Consuelo Seguí Pavia, in front of Lola Alemany Alemany’s terraced land, on the very CV-714 road that goes to Benissili. This crossroads between path and road was used for making coal during the war and post-war periods, according to Josefa Albors.

It must not be forgotten that the current CV-714 road, between the detour of Carrer Carretera and the village washing place, was built in the late sixties in order to prevent traffic passing through the village, because in the past going to Benissili meant going through the whole village and following the main street towards the washing place.

Map
Next stop

Planifica el teu viatge
|

On dinar

Compres

On dormir

Com arribar

Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from - Youtube
Vimeo
Consent to display content from - Vimeo
Google Maps
Consent to display content from - Google