La costera dels Victorinos era un dels antics camins que anava de Benialí a Vilallonga. Era camí d’animals, la qual cosa volia dir ample i còmode per al pas d’un animal equí carregat amb la collita. La comunicació entre els diferents pobles de la Vall i el poble de la Safor era bastant freqüent, cosa que feia que aquestes senderes estigueren sovint ben transitades. El tràfec, però, era més habitual entre els pobles i els bancals per tal de fer les tasques agrícoles segons l’època de l’any. La solana de l’Almirant té unes característiques climàtiques i edàfiques excepcionals per al cultiu de secà, però té també un factor desfavorable: el relleu, les pendents escarpades. Açò va propiciar, en èpoques en què els rics tenien les terres més planes i fèrtils, la posada en cultiu de grans extensions de muntanya aspra que van saber domesticar, abancalar i traure bones collites. Un bon exemple de treball d’abancalaments i creació d’espai agrícola, guanyat a la muntanya, el trobem en aquesta ruta, tant a l’anada com a la tornada. El barranc de les Basses del Racó i la costera dels Victorinos són dos bons exemples de superació, d’aprofitament del territori i de lluita contra la destrucció de sòl fèrtil.
Eixirem de Benialí, en direcció al camí de la Solana. Una vegada allí, el creuarem i anirem en direcció al camí de la depuradora. Quan la passem, ens desviarem a l’esquerra per l’assagador que voreja un barranc, ombrejat de carrasques i que ens duu al riu, el qual travessarem i enfilarem lleugerament a la dreta on connectarem amb el camí de l’Art Rupestre que ve de Benirrama i continuarem cap a l’esquerra. Aviat passarem per les antigues pedreres d’extracció de calcària, des d’on s’hauran extret moltes de les peces de carreus i portals de cases i voreres. S’hi poden observar els processos de talla i extracció de pedra.
Continuarem en direcció a ponent, vorejant antics bancals de secà, ara assilvestrats, on ullastres, carrasques i garroferes troben el seu millor ambient. Passarem per un corral molt gran; si pensem en tots els corrals que anem trobant en el nostre recorregut o distribuïts per la Vall ens adonarem del volum de pastura que tenien aquestes muntanyes.
Ben prompte trobarem un encreuament i seguirem a la dreta. El de l’esquerra el farem servir per a la tornada. Per fi ens trobem en una bifurcació i al punt d’inici i final del recorregut circular. Pujarem per l’esquerra i seguirem per dins del barranc de les Basses del Racó, veurem les canalitzacions d’aigua picades a la pedra per recollir l’aigua de pluja i les basses, ara reblertes de terra i pedres, que donen nom al barranc. En el recorregut trobarem dues fontanes, petites surgències, sumalls d’aigua que omplin bassiolets per poder beure, una d’elles a l’aire, l’altra amb una cúpula de protecció.
Per fi arribem a l’abric, tot i que ja haurem gaudit, en la distància, de les vistes dels gravats de l’abric que està just a l’esquerra del reguer picat a la pedra, al qual no s’hi pot accedir.
El barranc de les Basses del Racó és un dels barrancs més prolífics quant a abrics amb art rupestre de la Vall de Gallinera, ja que ací trobem cinc abrics amb representacions d’art macroesquemàtic, esquemàtic, llevantí i gravats, ubicats als dos vessants del barranc. Només és visitable l’abric IV que disposa de panells per a la visita autoguiada.
Per a la tornada seguirem barranc amunt, pel sender que portàvem a la pujada fins que arriba al coll i canvia de vessant. Passarem per l’era i el corral del tio Alberto i baixarem al camí de tornada per la costera dels Victorinos.