PAISATGE AGRÍCOLA

PATRIMONI NATURAL
Anar
PATRIMONI HISTÒRIC
Anar
PATRIMONI AGRÍCOLA
Anar
PATRIMONI CULTURAL
Anar

Paisatge agrícola

La Vall de Gallinera, bon oli i millor cirera

El paisatge és allò que millor defineix un territori, allò que li dona una identitat. Els paisatges canvien amb el temps. Des dels inicis de l’ocupació humana de la Vall de Gallinera, la nostra espècie ha modificat el paisatge buscant l’aprofitament dels recursos, primer per a la supervivència, ara per a mantenir un estatus econòmic en equilibri, entre el manteniment i la protecció de l’entorn per a gaudir, i també l’obtenció d’aliments, no sols per a l’autoabastiment, sinó també per oferir productes d’identitat pròpia. 
Però el principal producte que s’obté del paisatge és el mateix paisatge. La Vall de Gallinera guarda un encant que atrau el turisme d’interior, que regala estades inoblidables, que respira aires frescos i suaus, dibuixa els somriures i crea passions.

«La Vall de Gallinera, bon oli i millor cirera». Aquesta és, possiblement, la frase que millor identifica la Vall, des del punt de vista agrícola.

En el seu diari d’excursions, al seu pas per la Vall, Cavanilles va escriure: 

Apenas tiene este (valle de Gallinera) una legua de oriente a poniente, viendo muy corta la latitud de norte a sur, no llegando a un cuarto de legua. Todo este terreno se compone de lomitas, barrancos y faldas de los montes que lo cierran. Con dificultades se hallará otro terreno mejor plantado de árboles ni más bien aprovechado. Desde el fondo, hasta casi la cumbre de los montes, se ven campitos en anfiteatro y, en ellos, la hermosa confusión que produce la multitud de árboles de todas espécies, algarrobos, granados, carrascas, moreras, nogales, olivos, cerezos, pinos… 

Les cireres ja es cultivaven en temps de Cavanilles i ja tenien bona fama de ser primerenques i aconseguir bons preus al mercat.

Los cerezos forman un ramo considerable de comercio en este valle: porque viendo muchos en número y dando los frutos al principio de la estación, quando se aprecia por ser raro, se vende a mayor precio. Ocupan estos las partes sombrias, no prevaleciendo en las solanas. 

Així és, cirera primerenca és sinònim d’un microclima especial, que marca un inici de primavera primerenc i una consolidació de fruits a causa de la suavitat de les temperatures, marcada per la proximitat de la costa i l’orientació de les muntanyes. Això també té una cara fosca i és el fet que també rep, aquest paisatge, la variabilitat climàtica d’una manera més accentuada, fent que, en hiverns suaus o en primaveres plujoses o massa humides, no colle bé la flor o, si plou en la maduració, el fruit es faça malbé. Ja ho sabem com és de delicada la cirera, que és fruita de cistella.

Les varietats de cireres cultivades han anat evolucionant amb el temps. Les tradicionals han sigut substituïdes per altres noves a demanda del mercat. La diversitat de varietats de cirera és enorme, però a la Vall es cultiven bàsicament les següents: burlat o francesa i tilaua, les primerenques; starking hardy giant, bing, van, i la picota, la més tardana. Entre les més antigues tenim les ripolles i les segorbines, les gerovines, la dos-tres-lliura (en forma de cor), les blaietes, les de botella (es mantenien sempre blanques), la tilaua i la del Frisco o la del Monjo (perquè les van portar a la Vall el tio Tilau, el Frisco i el Monjo), cor de pitxó (s’usaven per a posar en aiguardent), la d’ull gros (anomenada planera a Planes), i la carregadora.

El cirerer (Prunus avium) és un arbre que no tolera bé els carbonats ni la sequera, és per això que, ací a la Vall, s’ha plantat el cirerer de santa Llúcia (Prunus mahaleb) com a peu per empeltar les varietats comercials. Aquest cirerer fa uns fruits xicotets i carnosos, negres a la maduració, i una mica amargs al tast.

L’olivera és un arbre monumental, rústic i passional. Aguanta fred i calor, pluja i sequera i arriba a viure molts anys. Només té un clar enemic, la motoserra. Però generalment, els humans l’han considerat un arbre fonamental per a l’obtenció del preuat oli, o suc d’olives, i també per la seua generositat, amb collites abundants. Cavanilles ja ho va observar:

Los olivos, aunque habian dado bastante cosecha este año [1791], no obstante, estaban cargadísimos de muestra [maig de 1792]

La mostra és la flor, esclatada o a punt d’esclatar, en què, a grans trets, es veu la collita de la temporada. 

No se conoce aquí el método que practican los verdaderos agricultores… antes al contrario, dexan obrar a la naturaleza, de modo que con frecuencia se ven olivos, empinados y estrechos, cargados de quanto quisieron arrojar. Más abundantes serian sin duda las cosechas, pero los de este valle, satisfechos con lo que sacan de sus campos, fiados del temple y bondad de la atmósfera y suelo, en nada quieren ayudar a la naturaleza para la cosecha del aceyte.

Altres conreus importants han sigut l’ametler i el garrofer, hui en dia quasi en abandó a causa de la baixa rendibilitat i els preus de mercat dels seus fruits. A finals del segle passat va proliferar la plantació de camps de cítrics, especialment tarongers, aprofitant l’augment de la temperatura mitjana i la disminució de gelades.

No obstant, barrejats entre els cultius majoritaris, apareixen molts altres fruiters per omplir les taules i els rebosts de les cases: caquis, albercoquers, pruneres, pomeres, anouers, figueres…

Tradicionalment les fonts cabaloses tenien associades hortes. S’hi feien tota varietat d’hortalisses, especialment per a l’autoabastiment: encisams, cols, penques, carxofes, bledes, tomaques, pimentons i albergines, carabasses i melons, entre d’altres.

En els secans, entremig d’oliveres o altres fruiters, a les vores o els repeus de màrgens, també se sembraven cereals i llegums: blat, ordi i dacsa, fesols, faves, pésols, cigrons i llentilles.

Una de les claus de la biodiversitat del paisatge de la Vall de Gallinera és la presència de rodals de vegetació natural al voltant dels conreus, bé fent de bardisses, bé ocupant racons amb dificultats per al cultiu, tarteres, enclavaments amb pedres grans caigudes de les cingleres, llocs de muntanya aspra i escarpada, barrancs… Aquests espais permeten el manteniment de la fauna i flora autòctones, són corredors naturals i milloren el control de plagues. Tot unit un mosaic de vida que caracteritza aquest paisatge.

 

Imatges

Planifica el teu viatge
|

On dinar

On comprar

On dormir

Com arribar

Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from Youtube
Vimeo
Consent to display content from Vimeo
Google Maps
Consent to display content from Google