CASTELL GALLINERA

El castell de Gallinera o de Benirrama es troba a l’entrada oriental de la Vall. Està situat sobre un monticle rocós junt amb l’Almiserà, a 475,6 m sobre el nivell del mar. El nom que li ha donat la història és el de castell de Gallinera, encara que a la Vall és més conegut amb el nom de castell de Benirrama.
La funció històrica del castell era la de vigilar i defendre l’entrada a la vall des de la planura marítima.
Es tracta d’un castell de forma allargada, l’eix major del qual, orientat NE-SO, mesura més de 150 metres per 33 d’amplada màxima.

Té una zona principal en la cota més alta, en la qual està la torre de l’Homenatge, de planta rectangular i un aljub. Aquest baluard està orientat cap a l’oest i té una zona rectangular protegida per noves construccions que l’aïllen i li fan guanyar altura.

La resta de l’espai del castell està format per un gran albacar (pati gran) amb dos aljubs, un en cadascun dels extrems.

Les construccions defensives estan formades per un cinturó de muralla amb merlets que envolta tot el monticle i que presenta sis torres.

La porta d’accés, coberta per una torre rectangular de mamposteria, s’obri pel costat est. Aquesta torre i la muralla que parteix d’ella estaven unides per un arc al llenç de muralla de l’esquerra, formant un corredor d’entrada fàcil de defendre.
La factura predominant és la mamposteria, amb considerables llenços que estan fets amb opus vitattum enfront de ponent, mentre que la resta està fet amb opus incertum.
Hi ha restes de tapiera al costat de la torre de l’Homenatge, a més d’un llarg llenç de muralla amb remats de panys de parapets.

La primera notícia escrita del castell de Ghallinayra data de 1245, amb la firma del pacte del Pouet, entre l’infant Alfons i al-Azraq. En 1247, durant el primer alçament, es va prendre aquest castell per part dels sarraïns d’al-Azraq. L’1 de juny de 1258, el castell fou recuperat pel rei Jaume I qui, a partir de 1261, el cedí a diferents personatges per a cobrir els deutes que tenia amb ells. El 22 de juny de 1322, Jaume II feu donació del castell al seu quart fill, l’infant Pere d’Aragó, comte de Ribagorça. Aquesta donació posà fi a la situació de reialenc per al districte de Gallinera, que passà a ser un senyoriu feudal. Des d’aleshores, el castell va estar inclòs durant tot un segle en el gran estat senyorial del comtat de Dénia i dels ducs reials de Gandia fins a 1424, quan tornà al patrimoni reial. Guillem de Vich el va rebre l’any 1425 i, uns anys més tard, el 1487, Miquel Hieroni de Vich va vendre la Vall de Gallinera, amb el castell, a Pere Lluís de Borja per 199.000 sous. El terratrèmol de 1644 el destruí definitivament, encara que aleshores el castell ja feia anys que estava deshabitat (Torró, 1985; ubio, 1986; Guinot, 2007).

Bibliografia:
– GUINOT, E.  (2007): L’escenari de les senyories medievals a la comarca de la Marina Alta, II Jornades d’Estudis Carmel Giner Bolufer de Pego i les Valls, Ajuntament de Pego, 2006, pp. 83-110.
– RUBIO, F. (1986): Castillo de Gallinera, Arqueología en Alicante 1976-1986. Instituto de Estudios Alicantinos Juan Gil Albert. Diputación Provincial de Alicante 1986. pp. 41-42.
– RUBIO, F. (1988): Catálogo de yacimientos de materiales altomedievales y musulmanes, L’Ull del Moro, Alcoi.
– TORRÓ, J. (1985): Torres i Castells de l’Alcoià-Comtat, Congrés d’Estudis Alcoià-Comtat.
– SOLAZ, V.; BOHIGUES, C. (1983): Arquitectura hispano-musulmana en la Vall de Gallinera. Inèdit.

No te la pots perdre

Passet, bassa i castell de Benirrama

Una ruta imprescindible per a conéixer a fons el castell de Gallinera
Accedeix
Castell Gallinera
Castell Benissili
Torre de la Foradà
Castellot
El fortí de l'Almiserà
La Torreta del Llimener
Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from Youtube
Vimeo
Consent to display content from Vimeo
Google Maps
Consent to display content from Google