El castell d’Alcalà o de Benissili està situat a l’entrada de la Vall que ve de l’interior, a 784,7 metres d’altura.
Històricament es coneix com a castell d’Alcalà, i així apareix en els documents de l’època, però és més conegut amb el nom de castell de Benissili, ja que aquesta població és la que està més pròxima a la fortalesa.
La funció històrica del castell era la de vigilar i defendre l’entrada a la vall des de l’interior.
Aquest castell segueix les pautes normals del castell musulmà, amb albacar (pati gran) i celoquia (ciutadella), però destaca la gran extensió, la complexitat estructural i les defenses naturals que presenta.
Es poden distingir tres estructures tancades i comunicades o recintes que s’ajusten a les cotes del terreny: la celoquia i dos albacars. Els dos albacars són de major superfície que la celoquia. La celoquia se situa a la part més alta del penyal i està formada per una sèrie de construccions, en les quals poden apreciar-se per l’extrem sud-oest una torre semicircular i per l’altre extrem unes restes molt arrasades del que podria ser una altra torre. S’accedeix a aquest últim recinte per un ingrés en colze situat al costat de ponent i defensat per una altra torre de planta rectangular. La factura dels murs i cubs és generalment de tapiera de diferents mides i trobem obra de mamposteria en opus incertum a les fonamentacions de molts dels seus murs. L’albacar s’estén cap a llevant i està definit per murs de tapiera amb un ingrés en colze. El tercer recinte o intermedi, presenta les mateixes característiques que l’interior, encara que té un aljub.
Era la residència d’al-Azraq durant la seua primera sublevació (1247-1258). Així s’indica en el Llibre dels feits o Crònica de Jaume I, c. 376:
…E en l’altre dia, oïda la missa, anam-nos-en a Alcalà, e no ens hi gosà esperar, e mudà’s a Gallinera. E nós anam a Alcalà, car allí tenia son alberg major que en altre llogar…
Però el més interessant, segons Josep Torró, és la possibilitat de l’existència d’un poblat a l’interior del recinte del castell basant-se en les restes d’habitacions que conté l’albacar. De fet, la donació d’Alcalà que fa Alfons III en 1288 a B. de Vilafranca s’expressa en termes de castrum et villam, és a dir, el castell i la vila d’Alcalà de Gallinera.
En les proximitats del castell hi ha una font i una bassa que recull les seues aigües.
CRONOLOGIA
El castell podria remuntar-se al segle XI i prolongar-se fins al XV, és a dir, es tracta d’un jaciment postcalifal o com a màxim fundat en els últims anys del califat.
HISTÒRIA DEL CASTELL
La primera notícia escrita data de 1245, amb la firma del tractat del Pouet, entre el rei Jaume I i al-Azraq, pel qual aquest últim cedeix al cristianisme els castells de Pop i Tàrbena, reté per a si mateix els d’Alcalà i Perputxent, i es compromet a entregar tres anys més tard els de Gallinera, Margarida, Xeroles i Castells.
L’1 de juny de 1258, el castell és pres pel rei Jaume I. També quedà constància d’això a la Crònica de Jaume I, c. 376:
E no volem dir totes les coses que hi foren feites, car seria allongament del llibre: mas al vuité dia cobram Alcalà, e Gallinera, e setze castells que al-Azraq ens havia emblats e tolts…
Uns dies abans, el 26 de maig, davant la imminència de la presa del castell, Jaume I fa donació a Gil Eiximeni del castell d’Alcalà i el de Margarida amb les seues alqueries i fortificacions, però no a perpetuïtat.
L’any 1261 el castell torna a estar en mans del rei, qui el cedeix a diferents personatges per a cobrir els seus deutes.
Entre 1261 i 1263 retenen el castell els fills d’Eximen de Foces fins a cobrar-se el que el rei els deu.
De 1267 a 1271, s’embarga a favor de Pere Ferrando, fill natural de Jaume I.
En 1271 tindrà l’alcaldia Pere Roiç de Corella.
En abril de 1273 s’entrega a Berenguer de Latera, per deutes al rei, i per la mateixa causa, tres mesos després, el 19 de juliol, a Pere Diego Muñoz.
En 1275, s’embarga a favor de Mateu de Montreal, qui té l’alcaidia fins a 1277.
Entre 1278 i 1282, després de la fi de la sublevació i pacificació dels mudèjars, el nou rei Pere III el Gran (I de València) encomana la custòdia del castell a Roderic Jiménez de Luna.
En 1283, el torna a tindre Mateu de Montreal, per un altre deute al rei.
L’any 1286 les rendes del castell són per a Jaume de Manso i el 1287 són, de nou, per a Pere Ferrando.
El 27 d’agost de 1288 el castell d’Alcalà deixa de pertànyer als reis d’Aragó per la donació del castell que efectua Alfons III a un rossellonés, Bernat Guillem, de Vilafranca de Conflent, en recompensa per les pèrdues que havia tingut en la guerra contra França de 1282-1285. Aquesta donació acaba amb la situació de reialenc per al districte del castell d’Alcalà que passa a ser un senyoriu feudal.
BIBLIOGRAFIA
– SEGURA MARTÍ, J.Mª -TORRÓ ABAD, J. (1985): Torres i castells de l’Alcoià-Comtat, Congrés d’Estudis de l’Alcoià-Comtat: Catàleg exposició, Alcoi.
– RUBIO, F. (1986): Castillo de Alcalà, Arqueología en Alicante 1976-1986, Alacant, pp. 37-40.
– RUBIO, F. (1988): Catálogo de yacimientos y materiales altomedievales y musulmanes, L’Ull de Moro.
– SOLAZ, V.-BOHIGUES, C. (1983): Arquitectura hispano-musulmana en la Vall de Gallinera. Inèdit.
