LES FONTS

La Foradà
Accedir
Les fonts
Accedir
Les Muntanyes
Accedir
L’alineació Penya Foradà
Accedir
Flora i vegetació
Accedir

Les fonts són surgències d’aigua, brolladors que vessen l’aigua d’un aqüífer a l’exterior. Són eixides d’aigua cavallera. Generalment parlem de fonts per a referir-nos a brolladors on trobem un canó horitzontal per a l’eixida de l’aigua. Si l’aigua brolla del terra, és a dir, en vertical, parlem d’ullals si no hi ha hagut una excavació prèvia, i de pous si s’ha buscat la veta d’aigua tot excavant en el terreny de manera vertical.
Les roques calcàries són grans magatzems d’aigua, i les argiles i el tap són impermeables. Això és una bona combinació per a la formació d’aqüífers i fonts.
A la vall de Gallinera es troben moltes fonts, se n’han comptabilitzat més de seixanta; algunes són permanents i poden arribar a ser ben cabaloses i d’altres només brollen després de les pluges intenses i solen remetre en poc temps. D’algunes fonts només en queda el nom en la memòria de la gent i la possible ubicació perquè han desaparegut. La majoria es troben a l’ombria, i només unes poques a la solana, en els barrancs o als laterals de la rambla. 

Les fonts més importants han servit sempre per a regar hortes, tant de fruiters com d’hortalisses. I la majoria tenen associades unes infraestructures dissenyades per fer usos prioritaris. L’eixida de l’aigua ompli sempre un bassiol, olbi, o cossi fet de pedra picada o d’obra. Sovint aquesta primera bassa és de forma allargada per tal de facilitar l’abeuratge al bestiar, de manera que es transforma en abeurador. D’aquest, l’aigua és conduïda a una bassa més gran, sovint amb les vores inclinades cap a l’aigua, per tal d’ajudar en la tasca de la bugada. La majoria de fonts pròximes als pobles tenen aquesta part ben desenvolupada, i fins i tot un sostre la cobreix per tal de guarir les dones rentadores de les inclemències de l’oratge. Sempre s’acomplia un ordre per a l’ús de l’aigua: primer les persones, després els animals, a continuació la neteja i per últim per al reg i si es donava el cas, per a moure algun molí. Per al reg es feien torns d’entre cada quinze a díhuit dies depenent de la capacitat de les basses i de la superfície a regar. En alguns casos, com a la font de la Mata de Benirrama, diverses basses separaven diverses zones de bugada. La més allunyada de la surgència s’emprava per a rentar roba de persones malaltes.

La font de la Mata de Benirrama és una de les més cabaloses, però també ho són les dels llavadors de Benialí, l’Alcúdia, Benissivà-Benitaia, la Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili. A la solana, la font del Llimener i les fonts del barranc de les Basses del Racó prenen el nom dels paratges on es troben. Però hi ha moltes més: la font Pudenta, la dels Cossis, l’Asbeurà, la de l’Orenga, la dels Gascons o la de Moragues; de noms peculiars relacionats amb alguna característica de l’aigua o els seus voltants, o del nom dels antics propietaris.

 

Imatges
direction
Què fer
Accedir
shopping-basket
On comprar
Accedir
bed
On dormir
Accedir
local_restaurant
On dinar
Accedir
Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from Youtube
Vimeo
Consent to display content from Vimeo
Google Maps
Consent to display content from Google