TORRE DE LA FORADÀ

La torre de la Foradada es detecta per la base quadrangular d’una edificació situada a la part alta de la penya. A més, hi ha restes d’un aljub al costat de l’arc.
Aquesta talaia degué ser d’una altura considerable, uns 10 m segons els experts. Està feta de pedres unides per argamassa de morter. L’interior estava enfoscat i el sòl pavimentat per una capa endurida amb un ciment semblant a l’utilitzat per al morter, però sense pedres.

Al costat sud encara es poden observar restes de l’antic traçat de la muralla medieval que connectava amb la talaia. Aquesta muralla té uns 50 cm de grossor i es conserva una altura de 80 cm de mitjana. Està fabricada amb morter sòlid.
La torre de la Foradada degué servir de lloc de comunicació entre els dos castells mitjançant fogueres o senyals lluminoses, ja que està situada entre aquests i en un lloc estratègic de la serra.
Les investigacions de Josep Torró (2008) han aportat informació molt valuosa respecte al paper que va jugar aquesta fortificació en temps de les revoltes d’al-Azraq. Sembla que la fortificació de la Foradada, a més d’actuar de refugi i base d’operacions, funcionava com a una mena de presó, on els àrabs rebels tenien presoners cristians capturats a les batalles, a l’espera de rebre un rescat per ells. Gràcies a aquestes investigacions també sabem el nom que els musulmans li van posar a la Foradada: Mathqûba, que justament vol dir això, ‘foradada’, ‘barrinada’.

CRONOLOGIA
Les excavacions que s’han realitzat han aportat ceràmiques musulmanes de vidriat verd pàl·lid i blanc pàl·lid dels segles XI, XII i XIII i una punta de fletxa de bronze. Això confirma una cronologia purament àrab i postcalifal: es degué construir entre el 1076 i el 1102. Tenim constància de la seua ocupació per milícies cristianes durant la sublevació musulmana de 1276-1277.

Cal recordar que en l’Edat del Bronze també hi hagué a la Foradada un assentament o poblat del qual es poden observar les restes d’una muralla feta amb grans blocs de pedra que discorre quasi paral·lela a la muralla medieval, però per l’exterior.

BIBLIOGRAFIA SOBRE LA TORRE DE LA FORADADA
– AZUAR RUIZ, R. (1989): Dénia islàmica. Arqueología y poblamiento, Alacant.
– RUBIO, FEDERICO. (1986): Penya Forada, Arqueología en Alicante 1976-1986. Instituto de Estudios Alicantinos Juan Gil Albert. Diputación Provincial de Alicante 1986. pp. 37-40.
– RUBIO, F. (1988): Catálogo de yacimientos de materiales altomedievales y musulmanes, L’Ull del Moro, Alcoi.
– SEGURA MARTÍ, J. Mª – TORRÓ ABAD, JOSEP: Torres i Castells de l’Alcoià-Comtat. Congrés d’Estudis de l’Alcoià-Comtat. Abril-maig, 1985. (La Foradà – número 31 del catàleg).
TORRO i ABAD, JOSEP (2008): La Penya Foradada i els captius del combat d’Alcoi (1276). Llibre de festes de Sant Jordi – Moros i cristians d’Alcoi. Abril 2008. pp. 138-140.

Jaciment ibèric
Accedir
Almàsseres
Accedir
Castells
Accedir
Els camins de ferradura
Accedir
Les esglésies
Accedir
Castell Gallinera
Castell Benissili
Torre de la Foradà
Castellot
El fortí de l'Almiserà
La Torreta del Llimener
Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from Youtube
Vimeo
Consent to display content from Vimeo
Google Maps
Consent to display content from Google