BENISSILI, citada altres vegades amb les formes Benicelim, Benicilim, Benixilim i Benijilim. Pertanyia a la baronia d’Alcalà fins als voltants de 1838. Des de la desmembració parroquial de 1574 va formar part de la parròquia d’Alpatró. De l’àrab /Bani Sàlim/, nom de família o clan que devia fundar l’alqueria.

La població està situada en la part més oriental de la vall de Gallinera, a uns 400 m d’altitud, és el poble més alt de la Vall, per damunt del barranc de Gallinera, i amb una població de 37 habitants (2019).

Històricament, Benissili va pertànyer a la baronia d’Alcalà. Aquesta baronia era de la nissaga dels Valleriola des de 1404. Nicolau de Valleriola va establir un vincle sobre l’esmentada baronia i posà com a condició que els hereus havien de prendre el nom i les armes dels Valleriola. Per tant, quan la filla de Nicolau, Violant, contragué matrimoni amb Joan Guillem Català, baró de Planes, els seus descendents adoptaren el nom de Català de Valleriola.

Durant bona part del segle XVII, a causa d’un conflicte successori, romangué subjecte a dues senyories, de manera indivisa. Després va passar a la casa dels comtes del Real a finals del segle XVII, i no fou fins a la dissolució definitiva dels senyorius, a mitjan segle XIX, quan va entrar a formar part de l’Ajuntament de la Vall de Gallinera.

Benissili es troba sobre una llengua de terra quasi circular, i amb un suau pendent es comunica amb el barranc de la vall, quasi fins al mateix nivell, cap a les eres pel carrer del Pont. En la part més baixa i oest del poble es troben tres barrancs, la unió dels quals crea un congost encaixat en la zona nord del poble. El camí reial que circulava paral·lel al barranc encaixat entrava des del punt de més al nord i el travessava fins a formar el carrer Major vers l’eixida del poble per les escoles, encarant l’eixida de la Vall per damunt d’aquesta llengua de terra que ens porta vora la Casilla, l’antic hostal de la carretera que va direcció Planes.  

Segons consta en la carta de Benissili (1611), en l’era de Batre, després de la batuda es feia la partició dels fruits: el delme de l’església, la part de la senyoria i el sou del guardià del terme, que havien de pagar entre les vassalles i els vassalls del senyoriu d’Alcalà. No és estrany, per tant, que Benissili haja conservat diverses eres al voltant del poble. A l’entrada del poble, al costat del cementeri, en trobem dues, i on està la font i el llavador n’hi havia una altra que ara fa de plaça. Podem trobar-ne més al voltant del poble. 

L’església de Benissili, sota l’advocació de sant Pasqual Bailón, consta d’una nau amb quatre trams amb capelles comunicades entre contraforts, coberta amb volta de canó reforçada per la part inferior amb arcs faixons que descansen sobre pilastres d’ordre corinti entre els quals se situen les capelles laterals. No té creuer, i en el sector esquerre de la capçalera se situa la sagristia. El campanar està als peus del temple, en el costat de l’epístola, té forma quadrada i està configurat per dos cossos i un remat cilíndric. La porta del temple presenta una decoració simple feta de motlures i un traçat en forma d’arc escarser.

 

Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from Youtube
Vimeo
Consent to display content from Vimeo
Google Maps
Consent to display content from Google