ALPATRÓ o el Patró, també citat amb les formes Petro, Patró, lo Patron, Potron, Aïpatron, Potro, i en un text àrab de 1578 /al-Batrun/. Apareix documentat per primera vegada l’any 1290, però la troballa d’una estela sepulcral islàmica (942) en la construcció dels solars de l’antic patronat de la Cooperativa de Sant Marc ―que actualment és un bar del carrer de la Puríssima― l’any 1954, testimonia la presència d’un poblament àrab anterior. Junt amb aquesta troballa hi havia diferents tombes islàmiques. Malgrat la manca d’excavacions, l’orientació dels cossos ens permet afirmar que devia ser un dels dos fossars musulmans que tenien cada poble de la Vall. 

L’etimologia del nom no és àrab, sinó que prové del llatí petro, nis, ‘roca’, segons l’investigador Roberto Faure. 

Alpatró se situa a 267 m al marge dret de la rambla de Gallinera, i té 179 habitants (2019). 
És el poble més antic i més gran de la vall, i l’únic que es va crear des dels primers temps de la dominació musulmana. 

Es troba en una de les planures més extenses de la vall, té forma de T, orientada vers el nord. El camí reial arribava al poble ascendint des del barranc pel camí de les Hortes, davant de la Creu de Terme, pel que anomenem la fillola de Baix, i continuava fins a arribar a l’església per a després descendir pel carrer Major en direcció a Benissili, passant pel llavador. 

La Creu de Terme, únic exemplar en tota la Vall, fou una construcció del segle XVIII, enderrocada durant la Guerra Civil, i amagada en diversos trossos en els marges del voltant del camí de les Hortes, que desemboca en la fillola de Baix. Aquesta creu fou substituïda per una de pedra tosca, costejada per na Maria Sastre i Seguí, que perdurà fins a l’any 1994, en què unes ratxes fortes de vent l’arrancaren. Amb la idea de la reconstrucció, Vicent Marí i Vicent Puig començaren a buscar i preguntar a la gent major sobre la destinació de la creu original, i la trobaren en els marges del camí de les Hortes. Vicent Marí en dissenyà la reconstrucció feta per l’Escola Taller de Planes. 

Si seguim per la fillola de Baix, trobarem una vista panoràmica des del Centre Social Joan Pellicer i ens trobarem a l’era de Dalt o plaça de la Creu, amb l’almàssera del comú, segurament l’antiga almàssera del senyoriu, que donava servei al poble; fou venuda durant la dècada dels setanta.

Podem agafar el carrer del Raval i ens trobarem amb una mena de carrer sobre un marge des del qual podem albirar la torre islàmica del Castellot, a l’altra banda del barranc. El Castellot d’Alpatró és una xicoteta torre de planta quadrada de 5,7 m x 5,8 m, situada al cim d’un promontori abrupte entres dos barrancs, en el vessant septentrional de la Vall de Gallinera. La torre domina el curs del riu Gallinera i més enllà el poble d’Alpatró. La part més alta, on se situa la torre, està envoltada per un xicotet recinte de forma més o menys circular, fitat per una paret de tàpia de mig metre de grossària. La torre està construïda amb murs de tàpia en la part superior, mentre que el basament, fet de mamposteria d’opus incertum serveix d’anivellació a l’estructura. Per tant, és molt difícil datar aquesta construcció, tot i que per paral·lelisme amb altres torres quadrades, com la torre d’Almudaina, podem pensar que es van construir durant el període almohade, moments abans de la conquesta cristiana. Aquesta torre podia comunicar-se visualment, amb foc, amb el castell de Gallinera i el castell d’Alcalà. 

Tot seguint el carrer del marge, anirem cap al final i al cantó de la dreta baixarem uns esglaons i ens trobarem amb l’almàssera dels Moltó, situada al carrer del Mig i Sant Marc. Aquesta almàssera constitueix el museu de l’oli de la Unió Cultural, una mena de museu etnològic. Uns trenta voluntaris d’Alpatró la compraren i restauraren per tal d’evitar-ne la desaparició definitiva i després fou cedida a la Unió Cultural. Aquesta almàssera formava part d’una casa, el forn dels Bella, que encara conserva l’estructura.

L’església d’Alpatró està dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció.  Es va convertir en parròquia el 1535 per la desmembració del curat de Gallinera. L’església està construïda sobre l’antiga mesquita. És una construcció de nau central amb capelles entre els contraforts, de quatre trams, en què el tram del creuer és el més ample, cobert per una volta bufada; els tres primers trams són de volta de canó amb llunetes cegues. Disposa d’una capella de la comunió o de sant Josep, costejada per na Maria Sastre i Seguí. L’església està formada per tres trams coberts amb volta de canó i arcs faixons; tot seguit tenim la sagristia amb planta alta coberta amb teulada.

La torre-campanar fou construïda en 1825 per Ceferino Signes, de Teulada, quan era rector don Bernardo Llosà. És de planta quadrada i té dos cossos, rematada per un templet amb alerons. El temple fou ampliat entre 1869 i 1870, des del creuer fins a la porta principal, quant era rector don Vicente Soriano. Per a ampliar-la es comprà un tros de terra de Vicente Cervera i Alemany, que costà 844 reals. 

Al costat de l’església tenim la font del poble, construïda en 1928, les aigües sobrants de la qual van al llavador del poble. La font amb l’arc de la casa abadia crea un ambient en aquest raconet que ens transporta a altres temps. 

Enfront de l’església tenim un casalot, ara casa rural Sastre-Seguí. Aquest edifici pertany a una família originària de Vilallonga, els Viudos, que arrelaren al segle XIX. Segons Manel Arcos, foren víctimes de segrest d’uns bandolers de l’època i hagueren de pagar un rescat elevat. 

 

Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from Youtube
Vimeo
Consent to display content from Vimeo
Google Maps
Consent to display content from Google