BENIALÍ (també ortografiat com Benicalill, Benihalill, Benihalil, Benihalí, Bonielill, Bemelí). De l’àrab /Bàni Jalil/, nom de la família o clan que devia haver fundat l’alqueria. Apareix documentada per primera vegada en el Llibre de la col·lecta del morabatí de les valls de Gallinera i Ebo (1369).

Benialí se situa a 300 m d’altitud, al marge dret de la rambla de Gallinera, i té 138 habitants (2019). Benialí és la capital administrativa de la Vall de Gallinera, i històricament també ha sigut el centre geogràfic de les dènou alqueries que arriben a poblar la Vall de Gallinera.

El lloc de Benialí s’assenta sobre un xicotet replà ovalat que resta clarament delimitat per dos barrancs pronunciats, antigues fites en les cares oest i est. Després, fruit de la proximitat a la carretera, una part del poble s’ha assentat en un replà superior amb un pendent del 20 %. 

El poble de Benialí té una font dins del poble, anomenada de la Concepció, dedicada a la Mare de Déu, que naix més amunt, en el barranc que travessa el poble. Té un llavador al costat i l’aigua sobrant va a un abeurador i des d’ací és conduïda fins a una bassa situada a la vora del camí de les Hortes, el qual arriba al Molinet, com és conegut popularment. Segons els establiments de 1611, apareix esmentat un molí fariner, regentat per Salvador Cerdà, ferrer, i resident a Benitaia, on havien de moldre el blat tots els vassalls de Gallinera, que podria ser l’antic molí senyorial. 

L’església de Benialí es localitza en la plaça on es va signar la carta de poblament de 1611. Justament, al costat esquerre, i per aquest ordre, trobaríem l’antiga casa del Consell, la carnisseria senyorial  i la Casa de la Senyoria (1864).

La Casa de la Senyoria de la Vall de Gallinera estava situada en la plaça de Benialí, en el número 22, en l’illa de cases de la dreta, amb una superfície de 3.088,33 m, amb 3,66 m d’alçària. Per la dreta fitava amb el carrer del Trinquet, que enfront tenia la casa de Joaquin Moll, i per darrere amb la casa de Francisco Alemany de Silvestre. La casa constava de dues plantes. La van vendre en subhasta pública el 30 de setembre de 1864. Durant la Segona República, aquesta casa fou la seu del PCE, i hi funcionà una ràdio del partit.

L’església de Benialí, sota l’advocació de sant Roc, està configurada per dues naus amb capelles entre contraforts en els extrems de cada nau; la nau central, de major alçària i la nau lateral, de menor alçària, que se situa al costat de l’epístola. La nau central té cinc trams amb volta de creueria, i un quart tram amb forjat pla i coberta d’un aiguavés. L’accés, marcat per un arc apuntat, es fa per la nau principal. El campanar se situa als peus de l’evangeli, al costat de l’entrada. Està format per dos cossos i rematat amb una decoració de rajola roja molt senzilla. Presenta un estil neogòtic en les voltes de creueria, els bordons, els pilars de cada tram, la decoració de les capelles i l’ús de l’arc apuntat. 

 

Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from Youtube
Vimeo
Consent to display content from Vimeo
Google Maps
Consent to display content from Google