BENIRRAMA (també ortografiat com Benirama, Benirahama, Benera-hacma). De l’àrab /Bani Rahma/, nom de la família o clan que devia haver fundat l’alqueria. Apareix documentada per primera vegada en el Llibre de la col·lecta del morabatí de les valls de Gallinera i Ebo (1369). 

És el poble més baix de la Vall, ja que se situa a 311 m d’altitud, al marge dret de la rambla de Gallinera, i té 83 habitants (2019), encara que els caps de setmana torna molta gent al poble i hi venen els que tenen casa d’altres llocs, com Gandia, Dénia, València, etc. 

Benirrama és el primer poble si entrem a la Vall des del barranc de Gallinera, hi podem accedir a través d’un camí rural asfaltat o bé per la desviació de la carretera CV-700. Si ho fem pel camí rural, ens conduirà a un lloc fantàstic, que és la font de la Mata. 

Haurem deixat pel camí les restes de dos molins fariners: el molí de Dalt o dels Moliners, situat a l’esquerra de la rambla de Gallinera, que deixà de funcionar entre 1920-30, més avall de la venta de Baix i del llavador de Benirrama. Aigües avall també hi havia el molí del Mig o de la Porra, situat al vessant dret de la rambla, que rebia aigua del molí de Dalt, el qual va moldre per última vegada en 1925.

El lloc de Benirrama s’assenta sobre una planura o tossal horitzontal de forma quasi semicircular, una mena de balcó sobre la part oriental de la vall, que sobreïx de la meitat del pendent entre la muntanya i el llit del riu. Benirrama té tres fonts abundoses: la del Llavador, la de Benimarsoc i la de la Mata, aquestes dues amb arbres i taules per a menjar a l’aire lliure. 

L’església, sota l’advocació de sant Cristòfol,  consta de quatre trams amb llunetes obertes i es recolza amb contraforts exteriors, entre els quals se situen les capelles cobertes a menor altura amb volta de mig canó reforçada per arcs torals i formerets. Presenta un estil neoclàssic, marcat per un xicotet creuer. Té un cor situat als peus de la nau, que configura una segona altura, a on s’accedeix des de l’escala del campanar, amb dos cossos.  

En l’església, entre altres peces, trobem una pintura a l’oli sobre taula, anomenada El judici final i la missa de sant Gregori, és un retaule sense àtic ni predel·la, sense datar, que podria ser de finals del segle XVI. La taula està dissenyada en tres registres. El registre inferior se’ns presenta dividit en tres sectors, d’esquerra a dreta trobem la missa de sant Gregori, que narra el dubte d’un dels assistents a l’eucaristia sobre la presència real de Crist en la consagració. De sobte, com a resposta a la pregària de sant Gregori pel dubte sacríleg, té lloc l’aparició de Crist, baró de Dolors, en l’altar, amb les nafres de la crucifixió i envoltat dels instruments de la passió. L’origen d’aquesta llegenda devia estar, segons Louis Réau, en l’església de la Santa Creu de Roma.

En el segon sector, dividit en dues parts, trobem en la part inferior els xiquets nascuts i morts abans de batejar, que es troben en un paisatge del no-res, els llimbs. En el sector mitjà trobem el purgatori, on estan els pecadors en una mena de bassa d’aigua bollint, i en la part superior els àngels van acollint les ànimes salvades del purgatori. En el tercer sector, apareix la representació de l’infern en la boca oberta d’un monstre (Leviatan) amb una multitud de pecadors vigilats per dimonis. En primer pla trobem la representació dels set pecats capitals: la supèrbia, amb un pecador lligat de mans i peus a l’eix d’una gerra de metall que roda mentre uns dracs se li mengen els braços. A l’esquerra, la luxúria, amb una serp enrotllada sobre el cos d’un pecador, que vol ser salvat per un altre pecador, el qual és sostingut per un dimoni negre; tot seguit hi apareix la gola, amb un dimoni negre forçat a engolir un pecador; després hi apareix la peresa, que se’ns presenta amb un pecador endormiscat, agafat pel bescoll per un dimoni negre, mentre en l’altra mà, amb unes agulles, li trau els ulls a una pecadora, que representa l’enveja. La ira s’hi representa amb un dimoni gris amb una banya al cap que travessa el pit d’un pecador amb una espasa; mentre que l’avarícia se’ns mostra mitjançant un dimoni negre agafat del coll d’un pecador amb una corda de la qual pengen dues bosses de monedes. 

En el registre horitzontal mitjà, apareix la Jerusalem celestial emmurallada, amb sant Pere obrint la porta principal de la ciutat que acull una ànima que li presenta un àngel de la guarda. El registre superior representa el judici final amb el Déu-pare en una ametla mística envoltada d’àngels de color roig sobre fons negre: el Déu-Pare assegut en un tron amb els braços oberts sobre l’esfera terrestre, acollint i separant els beneïts dels malvats, amb els braços estesos a la mateixa altura i amb el capell roig de la passió, ara esdevingut la capa de porpra. A la dreta del Déu-pare, veiem asseguda en un seient presidint la deisi, la Mare de Déu com a mitjancera, amb Joan l’evangelista, i Pere i Jaume per ser els preferits del Senyor i per haver estat en la transfiguració i el Getsemaní; en la segona fila trobem dones santes que deuen ser màrtirs, verges, santes casades, etc. En la filera de l’esquerra, darrere de Joan Baptista, hi ha apòstols indeterminats i, en segona filera, els dos primers tonsurats i amb dalmàtica, que són diaques ―un, Esteve, i l’altre podria ser el romà Llorenç o l’hispanoromà Vicent, el de la Roda―; també hi apareix un hàbit franciscà (sant Francesc d’Assís?), i darrere seu un frare amb hàbit negre que podria ser un dominic, ja que l’hàbit és blanc amb túnica i escapulari, però la caputxa i l’esclavina són negres (sant Domènec?), amb la qual cosa tindríem els fundadors de les grans ordes mendicants medievals. També hi ha un altre amb barba llarga i hàbit negre, que podria ser sant Benet. Al costat de la cort celestial apareixen en unes fornícules uns vint personatges, vestits de blanc, que representen els elegits que contemplen la glòria del Déu-pare, dels quals no està clar el sexe i tots apareixen en la mateixa postura.

 

Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from Youtube
Vimeo
Consent to display content from Vimeo
Google Maps
Consent to display content from Google