LLOMBAI, arreplegada amb les variants Lombayer, Lombart, Lombaer, Lombay, Llombay, en text àrab de 1368, /al-Lumbar/.  Documentat per primera vegada en el Llibre de la col·lecta del morabatí de les valls de Gallinera i Ebo (1369). L’etimologia del topònim no és àrab, sembla més aviat un derivat de la veu llatina lumbus, ‘lloma’, potser en referència a la lloma de tap que hi ha al poble, on els xiquets hem jugat sempre a esgolar-nos amb un sac el tercer dia de Pasqua. Sempre ha sigut considerat un annex d’Alpatró, i per a arribar-hi ens hem de desviar de la CV-700, per Alpatró, cap a Benissili. No disposa d’església ni de cementeri propi, i pertany a la parròquia d’Alpatró.

És un xicotet llogaret, situat en el vessant nord de la serra Foradada, a 420 metres d’altitud. El formen unes tretze cases abandonades i algunes ja en ruïnes, despoblat des dels anys setanta i sense serveis.

El racó més bonic del poble és la font i el llavador de tota la vida, on fins i tot hi havia gespa natural. Al voltant de la font hi ha una senda que duu a les hortes que reguen amb els sobrants de l’aigua de la font. Despoblat però ple de misteris i llegendes, segons ens conta Ramon Llorens, que parla d’un lloc adient per a les bruixes:

Durant les fredes nits de l’hivern hi acudien les bruixes de tota la muntanya ―des que es despoblà el llogaret― per fer els seus conjurs i ballar fins quedar capolades, algunes; d’altres s’hi estaven una estona més, dansant fins que apareixia, a l’horitzó, la primera claror del dia. Sens dubte, aquestes eren les més joves. 

Després hi havia la Buberota, una espècie de bruixa que eixia pel pont del terme, al costat de Llombai, i que s’emportava els xiquets que no volien fer la migdiada.

A banda de les llegendes, Llombai hostatjava un personatge tèrbol que aparegué a principis dels anys cinquanta. Era Stefan-Gregor Raiter, nascut a la ciutat iugoslava d’Ivankovo, actualment Croàcia, el qual vingué a refugiar-se a la Vall després de la Segona Guerra Mundial, i morí el 12 de desembre de 1977 en la seua caseta de Llombai. Un personatge de passat nazi que aconseguí pau i tranquil·litat en la Vall, on vingué amb molts recursos i patrimoni, una part dels quals va destinar a la construcció d’una caseta a la vora del castell d’Alcalà, i altres parts regalades, qui sap si per a comprar silencis…