LA CARROJA s’ha anomenat també Rachalosa, Caroja, Queroja, Carrocha i Carosa. Apareix documentada per primera vegada en el Llibre de la col·lecta del morabatí de les valls de Gallinera i Ebo (1369). L’etimologia s’haurà de buscar fora de l’àrab, alguns autors proposen que es tracta d’un preromà. 

Poble situat en el vessant dret de la vall, a 360 m d’altitud, al peu de la penya Foradada, que té 20 habitants (2019). 

Assentat com una llengua de terra de sud a nord, estreta i allargada en direcció perpendicular a la vall, té aspecte d’un poble lineal, al voltant d’un sol carrer. El camí reial arribava al poble per la part sud. Actualment, la carretera es troba en una cota superior, i al seu voltant ha crescut el carrer Carretera. Quan entrem al poble, deixem a mà esquerra la font de Baix, el llavador i una bassa. 

Tot seguit trobem, també a mà esquerra, en una mena de raconet, l’església, fundada el 16 de desembre de 1682, per llicència concedida al duc de Gandia per l’arquebisbe de València, Juan Tomàs de Rocabertí, sota la invocació de sant Francesc de Borja. És una construcció neoclàssica d’una sola nau coberta per volta de canó, amb llunetes cegades, que descansa sobre pilastres, entre les quals hi ha les capelles laterals. El campanar es troba als peus del temple, al costat de l’evangeli, el qual consta de dos cossos, rematat amb una xicoteta cúpula. La porta principal és de llinda i sense cap classe d’ornamentació.
Travessem tot el poble pel carrer de Sanchis Guarner,  amb un passeig assossegat i tranquil que convida el foraster a delectar-se en la diversitat d’arquitectura i elements tradicionals. Al final de carrer arribem a una placeta, i si volem continuar el passeig, resseguim l’assegador de la Carroja, un camí de terra, que té a la vora un lledoner esvelt i fullat. Després de superar un descens, el camí gira a l’esquerra i esdevé senda, que ens porta a una antiga era on els habitants de la Carroja batien el blat. Travessem el riu per un pont anomenat dels Moros. El camí travessa el barranquet i ens guia, sempre al costat del riu, a un antic abocador rehabilitat. Després podem eixir a la CV-700 o bé continuar pel barranc per a eixir a la part baixa d’Alpatró. 
Actualment, podem dir que el poble ha superat la seua decadència: durant els anys seixanta restà pràcticament despoblat i enrunades la majoria de les cases. A partir de meitat dels setanta, una nova onada de pobladors, molts d’ells procedents de la Safor i de l’Alcoià, adquiriren i restauraren les cases. Gràcies a la construcció de la piscina municipal de la Vall s’ha consolidat com un poble de vacances amb les cases totalment reconstruïdes i millorades.

 

Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from Youtube
Vimeo
Consent to display content from Vimeo
Google Maps
Consent to display content from Google