BENITAIA apareix amb les variants Benitahar, Benitaher, Benitaer, Benitalla i Benitaya. La trobem documentada per primera vegada en el Llibre de la col·lecta del morabatí de les valls de Gallinera i Ebo (1369). De l’àrab /Bani Tàhir/, nom de família. 

Se situa a 250 m d’altitud, al marge dret de la rambla de Gallinera, i té 42 habitants (2019). 

S’assenta sobre una llarga però estreta planura o tossal en direcció est-oest d’uns 20-25 metres. El poble es desenvolupa en tres carrers curts, paral·lels a la vall: el carrer de Baix, el de Dalt i el del Mig. 

Prop de Benitaia, a la vora del camí que porta a la Foradada, s’hi troben les restes del convent franciscà dedicat a sant Andreu de la Muntanya, fundat per Carles de Borja i Centelles i Artemisa Doria, ducs de Gandia, l’endemà de la repoblació mallorquina de la vall de Gallinera (11 de juny de 1611).

El convent de Sant Andreu de la Muntanya de la Vall de Gallinera es va fundar el 12 de juny de 1611. Sota el patronat dels ducs de Gandia, van concedir als franciscans una pensió inicial de sis-centes lliures, cent cinquanta lliures anuals i diverses propietats. Fou una comunitat reduïda al llarg de tota la història, però tingué molta influència en tota la zona de les valls de l’interior. Sabem que en 1616 encara no estava acabat, però tenim constància de la celebració d’un matrimoni en 1620. Després va ser el lloc habitual de les celebracions de la confirmació a la Vall de Gallinera, per ser un lloc digne per a rebre visites episcopals i distingides (Joan Baptista Basset passà en 1705; Antoni Cavanilles s’hi hostatjà, i també Basilio Sebastián Castellanos, encarregat d’elaborar una memòria descriptiva del ducat de Gandia per al duc d’Osuna, que va passar per la Vall entre 1851 i 1852).

Actualment, després d’una brutal transformació agrària, només en resta un recinte quadrangular, l’antic calvari amb xiprers restaurat, el Frescatti, amb una font de 1742 ―on els frares seien per passar les vesprades d’estiu―, una imatge de fusta de la Mare de Déu dels Àngels procedent de l’antic convent i una cançoneta que cantaven en el porrat dels Àngels tots els 2 d’agost («Oh, Reina dels Àngels! / Oh, Mare de Déu! / Guardeu-nos les terres / i al cel mos vorem!»), rescatada de la memòria de Rosalia Alemany Parets i Angelita Alemany Alemany, per Juanjo Ortolà.

No hi havia miracles, ni tampoc relíquies valuoses per a esmentar, però es van assentar en un lloc màgic, on es produïa un prodigi natural: l’alineació solar. Dues vegades a l’any, al voltant de la festa de Sant Francesc d’Assís (2, 3 i 4 d’octubre) i de Santa Francesca Romana (8, 9 i 10 de març), els rajos del sol passen per dins de l’arc de la Foradada (“Talaia de llum, arc tibant i ben traçat per l’atzar, ull fitant la mar, portal obert als solixents, les llunes i les brises marineres, la penya Foradada, grotesca, bella i gaudiniana”, Joan Pellicer), i van a parar al centre del que seria l’antic claustre del convent.

Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from Youtube
Vimeo
Consent to display content from Vimeo
Google Maps
Consent to display content from Google